dimarts, de juny 30, 2009

Duatló d'Ordino

Objectiu complert!!

Aquest és un duatló d’alta muntanya dur dur dur... i maco maco maco!!! I aquest any no va ser cap excepció. He acabat content, ja que només el fet d’acabar-lo era ja per mi tot un éxit. A més, puc dir que he anat a tope tota l’estona (una FC mitja de 176 pm ho confirma). I a sobre la bellesa dels paisatges m’han fet gaudir doblement (hem pasat torrents d’aigua, hem rodat per prats verds, camins fangosos, pistes, hem corregut pel bosc, per praderes d’alta muntanya, hem trepitjat neu i hem fet cim a casi 3000 m).


Val a dir que el nivell dels participants era espectacular. Van marcar un ritme frenetic ja de bon inici.


En BTT:


Coronant el pic de la Font Blanca:


A destacar també el descens imposible de BTT. Un descens que un especialista en descens calificaria com a DIFICIL, així que imagineu com el puc calificar jo, que no soc precisament un gran baixador!!!

Al final, 4 hores justes per fer tot el recorregut. Pero no és el temps el que més hem preocupa d’aquestes carreres de muntanya, sinó el gaudir d’elles!!!



Un detallet de la duresa de la prova i com acaba un:


dilluns, de juny 22, 2009

Previa: Salomon XM Duathlon Series ORDINO (Andorra)


Pic de la Font Blanca (2903 m)

El pròxim dissabte 27 de juny, m'espera el primer gran objectiu de la temporada: el duatló d'alta muntanya d'Ordino, primera prova del circuit de duatlons d'alta muntanya Salomon XM Duathlon Series by Buff.

L'any pasat vaig arribar a Ordino amb moltes ganes pero amb un estat de forma mediocre. Al poc de començar a correr vaig haver d'abandonar (el segon cop que he deixat una prova a mitjes) a causa del "pajaron" més gran que mai he patit (potser per mal d'alçada??)

En qualsevol cas, tinc una espina clavada amb aquesta prova i la veig d'una manera especial. L'espero casi amb impaciència i amb moltes ganes de torna-li la clatellada que ella hem va donar l'any pasat. Penso pujar aquella muntanya amb tota la rabia que pugui tenir dins!!!!


El perfil de la prova és sencillament BRUTAL:


Pels que no el conexeu, aquest duatló consta de:

* 14 km de BTT (inici a 1200 m d'alçada)
* T1 a Pont de Castellar (1850 m d'alçada)
* 8.5 km sky running coronant el Pic de la Font Blanca (2903 m)
* T2 de nou a Pont de Castellar
* 14 km de descens BTT fins a Ordino.



diumenge, de juny 21, 2009

Els millors entrenos



Després de tota una setmana de "minivacances" durant la qual he aprofitat per entrenar i per gaudir de les meves dones, aquesta tarda de diumenge he sortit a rodar per les pistes del Garraf amb la BTT amb la millor grupeta del món:


dimarts, de juny 09, 2009

II Duatló de muntanya de Martorell “El Diable”

El pasat diumenge, a les 10 del mati i sota un sol radiant, va donar inici aquest a priori “facil” duatló de muntanya... però la realitat va ser una altra. La veritat es que el circuit de BTT va ser força dur i técnic en algun tram cosa que va fer que el segment de bici fos molt, però que molt lent.

El primer segment de cursa a peu el vaig fer molt rapid: 5 km en 18 minuts 10 segons... i junt amb una T1 força ràpida vaig poder agafar la bici ben situat entre els 40 primers.

Durant els 4 primers km de ciclisme (acoplat a la BTT i amb un ritme francament bo) vaig poder pasar a molts corredors fins a situar-me a l’inici dels trams més durs entre els 25 primers.

En aquest moments, la pista deixa de ser pista i es converteix en corriols i caminets estrets bastant técnics amb pujades força complicades i molt lentes (s’havia d’anar en fila de a u). En aquest tram vaig enllaçar amb el company Toni Montero, amb el qual vaig rodar molts quilometres.

Pasa’t Castellbí de Ronsanes, en una pujadeta no gaire dificil, encara no se com, vaig anar per terra, amb la mala sort de caure a sobre del junior Pablo Lopez (del CN Rubí). A mi no hem va pasar res excepte alguna astilleta clavada a les mans i cuatre esgarrapades amb uns esbarcers, i a ell tampoc (de nou, disculpa company!!!).

Acabada la pujada, començà un tram de baixada molt ràpida per una pista amb un terra gens compacte i ple de pedra i terra solta. Toni Montero continuava amb mi, fins que vaig tornar a caure!!!!! deixant la direcció de la bici totalment descentrada.

Després de 1 hora 25 minuts sobre la bici, vaig arrivar a la T2 havent perdut unes quantes posicions a la baixada ja que després de 2 caigudes, la direcció torçada i veure alguns corredors retirats per poblemes técnics i/o caigudes la precaució es va apoderar de mi, tot i haver de sacrificar al crono final alguns minutets.

T2 una mica desastrosa: casi hem poso a correr amb el casc posat, per un circuit maco on vam creuar 2 cops el riu per sobre del màgic Pont del Diable.

Temps final 1:53 h, 37é clasificat i molt content del resultat final i les sensacions, sobretot a la cursa a peu.

Amb Jofre, just abans del seu debut:

Amb Toni Montero, a l'arribada:

Ah!!! I per rematar el dia “diable” al vespre “Highware to Hell”: espectacular concert d’AC/DC



dimecres, de juny 03, 2009

previa: Duatló de Martorell

El próxim diumenge, com a part de la preparació de cara a la primera prova del circuit XM Duatlhon Series a Ordino (Andorra), pendré part al II Duatló de muntanya de Martorell. Una prova totalment desconeguda per mi, tant pel traçat com pel nivell de la mateixa. És un Duatló de muntanya amb les distancies 5 km a peu + 22 km BTT + 2.5 km a peu.

Serà merament una presa de contacte amb la BTT i la cursa a peu per muntanya, sense cap més aspiració que la d’agafar un mica de “xispa” de cara a les proves d’alta muntanya.

Així que la previsió sobre el mateix és tota una incognita i el resultat serà sorpresa!!

dimarts, de juny 02, 2009

La guineu

Fer esport, ja de per si, és un mitjà de satisfació en si mateix. Més quan ho fas, com en el meu cas, a Olesa de Bonesvalls envoltat de natura, lluny de l’entorn poc sa i agradable de les ciutats o les arees metropolitanes.

Una d’aquelles coses que, personalment, m’omplen és quan corrent pel bosc, la muntanya o pel mig d’un camp de vinyes hem trobo amb criatures animals de qualsevol mena: perdius que s’enlairen, esquirols que salten sobre teu d’arbre en arbre, conills que corren a amagar-se, serps que has de saltar per no trepitjar, porcs senglars que se’t creuen cridant i protegint als 2, 3 o 4 gorrins petits que porten darrera...

Una de les criatures més dificils de trobar de dia és la guineu. Doncs bé, casi podria dir que tinc una amiga guineu!!!! Mai no m’havia trobat cap mentres entrenava. Però farà cosa d’un mes vaig arribar a casa emocionat perqué mentres corria al vespre una guineu va surtir d’entre els matolls, s’em va posar al devant i va correr amb mi pel mig de la pista forestal durant aproximadament 150 metres.

Al parell de setmanes, al mateix lloc i mateixa hora, vaig tornar a veure-la. Aquell dia no va venir amb mi, simplement va correr a refugiar-se cap al bosc.


Fa pocs dies la vaig tornar a trobar al mateix lloc. Aquest cop no es va espantar. Jo la vaig veure mentres corria i ella és va quedar al marge del camí mirant-me. Només li va faltar aplaudir i cridar-me “vinga, vinga, que vas molt be!!!!!”

Espero que aixó sigui l’inici d’una llarga, maca i animal amistat.

Crec que si la torno a veure li posaré nom!!!