Raul Llamazares

VI Duatló de Muntanya de Vallirana

2010-12-19T15:50:00.001Z

El próxim 23 de gener esteu tots convidats a participar al VI Duatló de Muntanya de Vallirana.

Mitja marató de l'Espirall

2010-12-14T21:51:00.002Z

Primera cursa de la temporada: Mitja Marató de l'Espirall, a Vilafranca del Penedés. Una mitja plantejada com si d'un entreno de qualitat es tractés i com a primer test per calibrar com inicio l'any esportiu.

Al final contentísim amb el temps aconseguit: 1h 34m, record personal en la distància, tot i no ser una mitja amb un perfil plà. La de l'Espirall és una mitja marató dureta per la seva continua i llarga pujada, més de la meitat de la cursa.

Octubre, mes de descans

2010-10-24T19:43:00.004+01:00

No és que tingui el blog abandonat: és que octubre està sent un mes de descans esportivament parlant. Poc volum i poquísima intensitat. Regenaració total, física i psicológica.

Però aixó no vol dir que m'estigui a casa fent el gos: alguna sortideta corrent i en bici vaig fent, però tranquilament... i la resta del temps que avans era d'entrenament ara la dedico a jugar a frontó, a caminar per la muntanya i a collir rovellons!!!!!!

Cursa solidaria: Ruta de Vins i Caves

Matí de bicí i rovellons!!

Triatlo Salou

2010-09-27T12:45:00.005+01:00

Hem sembla que amb aquet triatló sprint a Salou finiquito la temporada de triatló d'enguany. El mes de setembre - esportivament parlant- esta sent nefast per mi: i és que ahir vaig punxar anant en bici, a menys de 4 quilometres de la 2a transició.

Vaig nedar francament bé ( crec que la natació amb millors sensacions de tota la temporada) ràpit i comode. Transició molt ràpida. Bici amb molt bones sensacions, pasant a força gent... fins que la roda devantera va fer "PSsssssssssssssssssssss". Així que vaig haver de tornar al box amb la roda punxada.

Ja no tenia res a fer, ni temps, ni referencies ni res... però tot i així vaig fer la T2 amb mooooooooooolts minuts de retard i hem vaig posar a correr. I hem vaig marcar una cursa a peu "digne", ni bé ni malament, en 21 minutets pasant a molta gent (es clar, vaig fer la T2 amb la gent que normalment acaba sobre 20-30 minuts després que jo...).

En fi, que aquest setembre hem presentava a tope física i mentalment amb moltes ganes de menjar-me el món i m'he menjat els mocs...

Ara, hem toca descansar i començaré a planificar el 2011.

Triatló Tossa de Mar

2010-09-20T10:18:00.005+01:00

El triatló de Tossa d'enguany no es va celebrar com a tal. La prova va consistir en un segment de natació seguit d'una cursa a peu de 10km.

Les fortes plujes del dia i la nit anterior van deixar la carretera de baixada de l'Alt de Sant Grau intransitable a causa de la bruticia de pins i per esllevisades de terra i pedres. La imposibilitat de tornar a deixar la carretera ciclable amb seguretat, junt amb la negativa de federació i mossos d'esquadra d'autoritzar alguna de les alternatives proposades per fer un segment ciclista alternatiu van fer que el segment de bici fos anulat completament.

Molta gent va marxar sense pendre la sortida. Però la majoria, tot i que una mica decebuts, vam pendre part en aquesta peculiar i retallada prova alternativa, amb la intenció de fer un bon entrenament en bona i multitudinaria companyia.

Vaig nedar lo millor que vaig poder i vaig correr de menys a més. L'aigua era bruta i marró xocolata propi de la riuada. El correr entretingut i força planer. Molta, molta gent al carrer cridant i animant!

Diumenge al matí la sortida en bici obligada no va faltar!!!!!! el triatletes a la carretera tampoc, sembla que la gent a Tossa tenia "mono" de bici. I és que molts, com jo, teniem especials ganes de triatló a Tossa precisament per la duressa del segment ciclista.

Time out

2010-09-16T13:10:00.003+01:00

Mentres nedo, pedalejo o corro sempre m'acompanya, ja sigui en veu alta o en silenci, alguna canço (res de radios ni mp3eses, tot està al meu cap). No estic segur si la cançó s'adapta al ritme del meu esforç o és l'esforç qui s'adapta a la música del moment, però la veritat és que mentres faig esport la música sempre està en mi.

La canço pot anar des de qualsevol dels meus referents músicals més clàssics (rock del 60 - 70) a peces més actuals, arribant fins i tot a temes com "La gallina turuleca" jejeje (influències diaries que te un).

Si escolteu emisores tipus 40Principals no cal que li dongueu al play.

Hiromi Uehara. Felling i técnica per flipar (i a més es maca la noia!!!). I David Fiuczynski que "se sale" amb el fretless!!!!!!

Triatló de Catalunya

2010-09-06T11:44:00.009+01:00

Tot i arribar en el meu (teoricament) millor moment de la temporada, tot i estar hipermotivat, tot i la il·lusió amb que hi arribava per deixar la pell en aquest triatló... hem vaig endur la "clatejada" de l'any... i si que m'hi vaig la pell i l'energia, però sense entrar a meta. Sense ni tan sols, casi correr res a peu.

M'explico: començo a nedar amb forces. Moltes forces. Vaig bé, comode, ràpid, a molt bon ritme. Però de cop, passat l'equador del segment de natació m'entra un "flato" terrible als dos 2 costats. Afluixo el ritme, si tiro fort de braços el mal hem paralitza tot el cos. Així doncs, amb un flato com mai i amb un dolor abdominal terrible surto de l'aigua com puc i amb molt de retard sobre el temps que preveia fer.

No passa res, encara falta molta cursa. Tinc 40 km de bici per davant i el 10.000 corrent. Tinc temps de recuperar.

Faig la transició força ràpida. De seguida pujo a la bici i començo a passar a gent. A les primeres rampes el company d'equip Cabe s'uneix a mi i seguim adelantant posicions sobre la bici. Anem ràpit, pujo totes les rampes bé, sense problemes. Molt bones sensacions, hem trobo bé. Ja he oblidat lo malament que he nedat i tiro amb MOLTES GANES. Dono relleus a Cabe i junts anem remuntant posicions.

Però... sobre el km 20, durant les rampes previes a l'avituallament les cames diuen basta. Hem quedo sense forces. No responen. Començo a perdre temps. Hem passa un grup, hem quedo a roda i pateixo i pateixo per no perdre'l. Però el perdo a la mínima pujada. Arriba el Port i pfffffffffiiiiuuuuuuu hem desinflo. Hem passa tothom.

Arribo a boxes molt desinflat, però amb l'intenció d'acabar. He vingut per córrer i acabar!!!! deixo la bici ràpid i començo a córrer. Passo el 1er quilometre com puc, però abans d'arribar al 2on se m'emboira la vista, hem marejo, no puc aixecar les cames. No hem queda un gram de forces. No puc correr, ni tan sols caminar en linea recta. Casi caic a terra. Ho deixo estar.

No he vingut a retirar-me, però molt menys a que hem dongui un "xungo". Així, que paro i torno a boxes caminant com puc. Després d'espantar una mica als amics, companys i coneguts que m'anaven reconeixent en la meva agonia, després de l'ajuda de Bea, i després de beure, beure, beure i menjar, menjar i menjar, després de passar pel WC i després d'una bona dutxa la cosa va canviar una mica.

Ja estic bé. Al dia següent ja estava bé, fins i tot vaig entrenar una mica nedant al mar.

Jo ja he tret les meves conclusions de tot plegat. La planificació de les 24/48 h previes a un triatló on la sortida era a les 3:30h de la tarda no va ser la correcta i hem vaig buidar.

La propera crónica serà diferent si o si!!!!!!!!!

Concentrat. Camí de la sortida

Sortint de l'aigua

Camí cap a la 1a transicióSobre la bici

Començant la cursa a peu. Quina mala cara que faig!!

Impresionant BOX

Setmana de regeneració

2010-09-03T09:11:00.006+01:00

Doncs després d'uns mesos de força volum d'entrenament ( la major part sobre de la bici ) i, sobretot després d'un intens agost ciclista, aquesta ha sigut una setmana de descans "actiu", que ja tocaba... amb el punt de mira posat en el tram final de la temporada.

A veure si es nota en alguna cosa el treball i els entrenos acumulats fins ara...

Costa Brava

2010-08-27T08:29:00.005+01:00

Uns quants dies de desconexió i relax actiu per Tossa de Mar. Uns quants dies de gaudir amb les meves dones i d'entrenar en indrets per mi paradisiatics.

Ben d'hora, mentres tothom encara dormia, jo ja estava sobre la bici rodant per les carreteres costaneres i interiors de la Selva: Tossa, Llagostera, Lloret, Sant Feliu de Guixols...

Després platjeta, sol, aigua i... com no, metres i metres nedant al mar.

Un minut de relax per mirar com surt el sol sobre el mar.

Mira cap allà mama!! El papa a baixat a l'aigua i esta fent la ruta nedant seguint el vaixell !!! Jo també vull!!!!La platja de Tossa il.luminada pels primers rajos de sol. Desértica a primera hora.

Imatges Pedals de Foc

2010-08-23T15:28:00.004+01:00

Durant 3 dies, 3 nits i més de 220 km de bicicleta de muntanya tan intensos es viuen infinitats de moments imposibles de captar amb una camera. Moments d'aquells que queden gravats per sempre al disc dur del cervell. Aquí us mostro una micronésima part d'aquests moments.

Un somriure abans de començarEl sol i les estrelles son les nostres guies... el llibre de ruta al manillar també jejeje

Els nuvols dels Simpsons

Flors de muntanya = foto artística

Verd i més verd

Alguna trialera. On està el camí??

Corriolets en alçadaCom xupar roda a una vaca...

Moment frikie: tovallola Dartacan al refugi de Les Esglesies
Una de les mil edificacions singulars trovades al camí
La que ens espera a l'altra banda de la vall

Baixades de vertigen!!!

I pujadetes de res...

Alta muntanya

Veieu el cable del pastor electric?? doncs jo no el vaig veure!!!! Encara hem tremolen les cames!!! XISPAÇO!!

Mirar des de avall encara impresiona més

Mirada perduda gaudint del paisatge. Relax

Aqui viu la bruixa de Blair

Bosc del Gerdar. Prohibit ciclar. Realment impresionant.

Motxilla a l'esquena. Aquí, baixant des de Baqueira

Amb les nostres montures
Que estàs cansat?? fas bona cara!!
Sang, suor, fang i bonyigues de vaca i cavall

Posant amb els maiots nous als Champs elysses particulars a Vielha

Una de les constants de la Pedals: PUJADA PUJADA i PUJADA

Pedals de Foc

2010-08-18T16:39:00.004+01:00

Sense planificar-ho, sense pensar-ho i sense saber ben bé de qué anavà la cosa, hem vaig veure rodant damunt la BTT (arraconada al garatje des de avans de nadal) en una aventura espectacular voltant pels Pirineus més occidentals.

3 dies de pujar cims de més de 2000 metres d'alçada, de baixar valls, de tornar a pujar, de rodar per pistes rapidísimes, de tornar a pujar, de carregar la bici en braços sobre roques que poc tenien a veure amb un camí, de baixar per estacions d'esquí, de tornar a pujar... de tornar a pujar i... de tornar a pujar!!!

Una experiència única i ja imborrable compartida amb un bon amic i millor persona. Una aventura en tota regla.

* 220 km d'autèntica BTT
* Altura mínima 975 m (Llesp, Vall de Boí) , altura màxima 2268 m (Coll de Portella Blanca)
* Altura mitjana 1600 m
* 5543 m de desnivell positiu, 6139 m de desnivell negatiu.
* 4 comarques (Vall d'Aràn, Alta Ribagorza, Pallars Sobirà, Pallars Jussà)
* Pasant per 34 pobles (alguns deshabitats) entre ells Llesp, Castellars, La Torre de Capdella, Espui, Espot, Isil, Montgarri, Beret, Vielha...

Altimetria. Font : www.pedalsdefoc.com

Fotos aviat...

Fa 10 anys: debut

2010-07-29T09:26:00.005+01:00

Fa 10 anys, un juliol de l'any 2000 debutava en el meu primer triatló: el Triatló Olímpic del Pallars. Un dels classics del calendari, el qual ja no es celebra a dia d'avui.

Una época on el tri era encara un esport ultraminoritari, on 4 "bojos" ens dedicavem a nedar, pedalejar i correr, i on era impensable que en un triatló curt hi hagués una llista d'inscrits de fins 2000 persones com pasa avui dia...

Aquell dia, com tot bon debut, va estar plé d'anécdotes, la més significativa va ser que vaig oblidar-me el casc de la bici a casa!!! i vaig haver de participar amb el casc de l'Anne que hem va deixar el seu!!!!!!

Fotos a la Vila Olimpica

2010-07-21T10:51:00.001+01:00

Triatlo de la Vila

2010-07-19T13:47:00.011+01:00

Últim triatló abans de les vacances d'estiu. Un triatló Sprint (750m swim, 20km bike, 5km run) en un marc espectacular sota les torres besones de la Vila Olímpica a Barcelona. Un triatló multitudinari on han pres la sortida aprop de 2000 triatletes, dividits en 5 tandes. A mi, com es habitual, m'ha tocat sortir en la primera sortida.

La veritat és que les sensacions pre-cursa no eren les idonees. Al poble estem de festa major i tot i que jo no hem deixo caure gaire a les festes durant la nit, la música i el "garigai" habitual de festa major no deixa dormir gaire.
Així doncs, nit previa a la cursa amb poquetes, poquetes, hores dormides. A més, una sensació de pesadesa a l'estomac m'acompanyava ja des d'avans d'anar a dormir... i aixó que no havia menjar res fora de lo normal i habitual.
I per acabar de rematar la previa a la cursa, hem trobo que just avans de dirigir-me cap a boxes es trenca la corretxa del casc de la bici!!!! Així que començo a rumiar maneres d'arreglar-ho i ho aconsegueixo gracies a l'ús d'uns quants imperdibles estratégicaments colocats al casc... és el que podriem anomenar "McGiver-Bricomania".

Hem toca sortir en la primera tanda. Es dona la sortida i pateixo una mica durant els primers metres a causa de la masificació de nedadors. Arribo a la primera boia i encaro el primer i únic gir. De seguida veig que no vaig be. No llisco. No avanço. M'obro a la dreta per anar recte i no seguir la resta de gent. Continuo sense bones sensacions. Porto ja la meitat, sembla que començo a agafar ritme... i l'agafo quant deuen quedar escasament 300 o 400 metres. He nedat FATAL.

M'ho prenc amb filosofia. A la transició no penso en el mal que hem fan els peus en correr descalç sobre un terra que sembla una catifa de faquirs... (una moqueta no hagues estat de més). La transició es moooooooolt llarga, calculo que casi 2 minuts de camí...

I agafo la bici... avui no esperaré que m'agafi cap grup. Hem trobo fort en bici i seré jo qui agafaré a gent que ha nedat més ràpit. I així ho faig. Durant el primer km paso a molta gent, alguns m'agafen roda i altres no. Al km 3 veig que porto una vintena de "xupopteros" a roda. No m'ho penso, baixo un pinyó, hem poso dempeus i apreto "a mort". Hem vaig sol i volo a més de 40 km/h solet. Agafo un grupet que hem precedia... no m'ho penso... no els agafo roda, els avanço i continuo a tope. Toni Lago esta per aqui... i l'animo a agafar-me roda. Algú s'he m'ha enganxat al darrera però també algú s'ofereix a donar algun relleu. BE!!!! entre 3 colaborem una mica i tiro i tiro a tope... i enllacem un altre grup... A partir d'aqui canvio l'estrategia, ja no hem val la pena tirar a tope jo sol... porto almenys 35 o 40 bicis a roda. Així que deixo que continuin la feina els altres. Aixó si, els dono relleus quan toca i tracto de rodar en posicions aventatjoses de cara als girs i les corbes, tractant també de resguardar-me de l'aire que bufa del mar.

A l'última volta el ja nombrós grup es troba amb les primeres noies que just comencen el seu sector de bici. I pasa el que a ningú li agrada... CAIGUDA... veig una noia del Prat que va per terra... altres corredors/es que l'esquiven de miracle però també altres bicis que li pasen per sobre... després hem vaig adonar que era Judit Corachán.

I bé, arriba el moment decisiu. A la segona transició s'arriba en una "batalla" per aconseguir una bona posició i baixar-se amb una miqueta d'avantatge. Peu fora de la sabatilla, cama per sobre la tija, peu a terra i torne'm a haver de trepitjar "l'infernal" terra dels boxes. Transició que faig rapidíssim i surto a correr per devant de casi tots els companys d'aventura ciclista.

I el correr... doncs millor que altres curses però encara noto que es l'assignatura pendent: 21 minutets per fer els 5 km.

Temps final 1:08 h .

Al final hem quedo amb el meu parcial de bici, que ha estat el 46é (de casi 2000 triatletes). I de l'idea que he nedat FATAL i que el correr va pel bon camí, al setembre corro per sota de 4 m/km si o si.

La caja de Elena

2010-07-08T08:23:00.002+01:00

Premi a la MILLOR pelicula i MILLOR edició!

La Caja de Elena from lee Patterson on Vimeo.

Un treball de l'escola fet per l'Elena, una alumna meva de guitarra. Un grandíssim treball d'edició i guió... però el que més m'agrada és la fotografia!!!!!

MOoOoOlt Bé Elena!!!

Optica Bassol & Oakley Jawbone

2010-07-02T14:17:00.004+01:00

Gracies als amics de Óptica Bassol per facilitarme unes Oakley Jawbone...

Als companys del Triatló Vallirana sens reconeix a les competicions no només per la roba sinó també pel groc "fosforito" als ulls!!!!!!

www.opticabassol.com

Sant Joan 2010 FINISHER

2010-06-27T10:43:00.002+01:00

Només els finishers "Sanjuaneros" rebran la seva...

Radar policial

2010-06-14T09:57:00.004+01:00

La C-243-a és una carretera comarcal que comunica Vilafranca del Penedés amb Sant Sadurní d'Anoia. Una carretera, tot i que plena de tobogans, força ràpida si no bufa el vent o si aquest t'és favorable.

El petit nucli de La Garrofa, és travessat per la carretera durant escassos 100 metres. 100 metres on el límit de velicitat establert es veu retallat fins els 50 km/h ja que es considera que és tram urbà. És doncs un punt "estratègic" pels ràdars mobils per caçar cotxes que no afluixen la velocitat.

El que no m'esperava era que anant en bici, lógicament sense parar atenció al límit de velocitat, hem tirarien una foto de radar per anar per sobre el límit de velocitat. Sort que les bicis no portem matricula, que sinó ara mateix estaria ja esperant rebre la foto a casa. La multa no hagués sigut gran cosa perque "només" anava a 62 km/h...

Entreno social

2010-05-31T10:26:00.007+01:00

Un d'aquests entrenaments que tant ens agraden. Jornada amb unes premises previes: és un entreno "especial" en grup, nedar+bici+correr en grup el més nombrós posible i cada un al seu ritme. La realitat canvia una mica... falta afegir que "cada un al seu ritme" significa: "afila bé la navalla que hi haurá guerra"!!!!

Per estrenar la sesió unes quantes series a la piscina de 50 (sense corxeres), després ruta en bici de Vallirana a Vilafranca del Penedés pujant Ordal i tornar... i per acabar, un quants valents, 30 minutets de running.

Ocupant tota la piscina

Transició 1: corrent a treure el neopréQui pugui que entri a donar un relleu!!!

Pal rere pal, apretant les dents per no perdre el grupTandem?? o com sobreviure a una roda fent "l'afilador"Parada ténica: reagrupament

Fotos: Nicolas. Més fotos AQUI

Fotos a Gavà

2010-05-28T16:47:00.003+01:00

Triatló de Gavà

2010-05-24T10:20:00.008+01:00

Triatló distància Olímpica (1.5 swim + 40 bike + 10 run) a Gavà... precedit d'una setmana francament dolenta marcada per dies d'una febre altísima que hem va deixar K.O. havent de pendre antibiotics...

Amb el dubte de si podria correr, arribat el moment vaig decidir pendre la sortida: hem trobava més o menys bé i la inscripció estava feta. A més, correr a Gavà és com correr a casa (quantes hores hauré passat jo entrenant a Gavà Mar i la Sentiu!!!!)

Avans del parón portava acumulats bastants dies de bons entrenos, gracies en gran mesura al fet d'anar a la feina en bici i de les series en pujada... tot i que amb poquisims metres a l'aigua.

Del triatló en si tincs sentiments contradictoris. La natació la vaig fer sense "pena ni gloria" al meu ritme habitual...

Ara bé, sobre la bici va ser un altre cantar: VAIG VOLAR!!!! jo no sé si realment he notat el fet de triplicar el volum i intensitat de bici d'aquestes setmanes, no sé si el fet d'estrenar bici, que hem conec la carretera com ningú o si simplement era el meu dia sobre les dues rodes... però vaig marcar el meu millor parcial de bici que he fet mai. Hem vaig fer un fart d'atrapar gent, donar un pal i deixar-lo enrere i saltar de grup en grup varios cops.

Primers metres sobre la bici

...però tant esforç ho vaig pagar car. Molt car. Als últims 5 quilometres més o menys vaig començar a tenir unes rampes impresionants al bessó esquerre... fins al punt de treure el peu del pedal per estirar en marxa. Vaig afluixar doncs, per intentar recuperar les cames una mica muscularment avans de començar a correr.

I corrent, doncs a patir i a patir. La cama esquerra hem donava sintomes de patir rampes en qualsevol moment. Però jo anava regulant i regulant intentant anar el més ràpit possible. Als habituallaments agafava 2 ampolles d'aigua: una per beure una mica i la resta per tirar-la per sobre el cap i refrescar-me una mica.
Als últims 3 quilometres vaig coincidir amb David Belvis que just començava els seus primers quilometres corrent i vam anar junts fins casi el meu final... moment en el qual Toni Lago arriva fins al meu costat per entrar junts a meta, ell acabant la distància sprint i jo la olimpica. Elias va entrar també just darrere meu acabant la distància sprint.

Temps final: 2:29 h

Graciès a tots els que arreu hem cridaveu VINGA RAUUUUUUUUUUL!!!!! a molts ni us veia la cara ni us reconeixia inmers en el meu esforç però que sapigueu que us escoltava i aixó hem donava ales a continuar i continuar!!!!!!!!

Ja amb el peu fora les sabatilles, prepara't per la T2

Les cames ja casi no responen!!! i hem falten 5 km!!!

Amb Elias a l'arribada

Amb Toni Lago

Cannondale Ironman en VENTA

2010-05-17T16:37:00.004+01:00

Si alguien necesita una bici de triatlón, válida para corto o para montar cabra, que me de un toque y le explico componentes y resto de detalles, me vendo la Cannondale Ironman. Talla 50.

Treballar la bici anant a treballar

2010-05-12T11:03:00.004+01:00

M'he de posar les piles amb els entrenos. I és que compaginar-ho tot i tenir temps per tot és imposible. Un té les obligacions que té i un disposa del temps de que disposa. I com tothom (o casi tothom) planifiquem els entrenos en funció dels temps lliures disponibles.

És veritat allò de que el temps és or. Així que cada minut d'entrenament es cotitza també a preu d'or. Cada dia, per anar a treballar "perdo" una hora del meu temps entre anar a la feina i tornar. Un temps d'OR que perdo a la carretera. I pensant en aprofitar aquest valuós temps he començat a anar a treballar en bici.

Una ruta de 30 quilometres (que no és res) per trajecte (60 km al dia, en total). Espero d'aquesta manera, poder augmentar el volum de km que hem falten sobre la bici.

La veritat és que un arriba a la feina amb el cos i el cap hiperactivat i comença la jornada a tope d'energia!!!

Tot un privilegi l'entorn on treballo i les vistes que tinc cada dia.

Triatlón Sprint Sitges

2010-05-10T08:09:00.006+01:00

Tercera semana consecutiva de triatlón. Esta vez un Sprint (750 swim + 20 bike + 5 run) en Sitges. Una carrera de donde no puedo destacar más que las malas sensaciones generales que he tenido, sobretodo corriendo (segmento en el cual he sufrido como nunca). Eso si, una vez en meta me quedo con haber echo unos tiempos en mi linea. Mejorando un poquito en cada prueba que hago, más teniendo en cuenta el par de semanas de casi nulo entreno y de pasar un nuevo resfriado.

De la carrera en si destacar la dureza en el segmento de natación donde las olas y la mala mar han sido las protagonistas. La transición1 la he echo rapidísima, lástima que en la bici se me han escapado nada más empezar un grupido que me hubiera echo ganar algún minutillo en el crono final. La 2a transición, también rapidísima. Y el segmento de carrera a pie... ufff he reventado, aún así he acabado sólo un poco más lento de lo habitual (aunque eso si, los que miraban desde fuera han visto casi un zombie zigzagueante...). Tiempo final 1:09 h.

Suerte que tengo quien me ayuda a ponerme el neopreno !!

Despues de nadar. Vaya cara de mareado que me han dejado las olas.

Volviendo al box.

Cogiendo la gomita.

A por la segunda vuelta.

Projecció: Damavand + Teide ruta 0-4

2010-05-05T10:11:00.004+01:00

El próxim divendres 7 de maig projectarem al Centre Excursionista Penedés les películes-reportatges de 2 de les grans aventures realitzades pel Fanoia Adventure Team durant el darrer any:

* Damavand: el volcà més alt d'Àsia.

* Teide, ruta 0-4. Ascensió des del mar en una sola jornada.

Lloc: Centre Social del CEP
Dia: 7 de Maig de 2010
Hora: 21:30 h
Entrada lliure

Més Info: CEP

Esteu tots convidats.

El volcà Damavand (5671 m, Iran)

Triatló Sprint El Prat - Valbuena

2010-05-03T08:26:00.007+01:00

Primer triatló Sprint de la temporada (750 m swim + 20 km bike + 5 km run) a les platges del Prat de Llobregat.

Tot i el poc entrenament acumulat de l'últim mes i després del patiment al B m'ha sortit una cursa força interesant. A l'aigua, on les onades han fet acte de presència moderadament durant el segment, he patit una miqueta (és que no acabo de trobar-me comode nedant, hem costa agafar el meu ritme...). A la bici no he pogut enllaçar amb la gent que ha sortit amb mi de l'aigua a causa d'una nefasta transició on, ja sobre la bici, no sé com m'ha pogut costar tant posar els peus dintre les sabatilles... i la cursa a peu de menys a més i sprintant als darrers metres.

A veure si el dia a dia hem permet tornar a agafar una rutina d'entrenament una mica més seriosa, perque posibilitats de millora encara queden força i ganes més!!

Treient-me el neopré a la sortida de l'aigua

Una de les tantes rotondes a la carretera al voltant de l'aeroport

Foto: Xavier P.

Sprint final!!!!!

Fotos: Bea

Triatló B de Banyoles 2010

2010-04-26T09:12:00.010+01:00

Queda inagurada la temporada de triatló d’enguany, al B de Banyoles. Un Triatló de Llarga Distància (2200 swim + 80 bike + 21 run) sense drafting*... el qual ha estat retallat a 1500 de natació (per aigua freda**??).

De la meva prova destacaré:

A l’aigua, vaig nedar al meu ritme previst. Una mica incomode pel neopré (ja sabeu que jo nedo millor sense ell) però fent una natació on he tingut molt bones sensacions.

A la bici si que he notat la falta de volum d’entrenament i la falta de km a les cames... però es normal en mi a aquestes alçades de temporada. He anat a la meva, sense agafar cap roda, sense preocupar-me pels demés. Acoplat i ràpit als plans i patint més a les pujades.

L’anecdota del dia: un error de principiant hem va fer perdre uns minutets extres ja que vaig haver de parar a apretar la tija del seient perqué s’hem va baixar a mitja cursa (es veu que no la vaig apretar be en treure-la del cotxe, on la portava desmontada).

La mitjana, una mica pitjor que la de l’any passat: 33.33 km/h. Però si descompto els temps perdut posant el seient i la tija bé, resulta que hauria fet exactament el mateix temp sobre la bici.

Corrent. Uff!!! Com sempre patint i patint!!! Però amb l’alegria d’haver millorat lleugerament la marca de l’any pasat. 1:42 h en fer la mitja marató del B.

Així que com a resum: content perque veig que si a aquestes alçades de temporada estic al mateix nivell que al final de l’any passat significa que per quan arribi als meus pics de forma cap a mitjans d’estiu hauria d’anar millor. Per cert, temps final: 4:31 h

_______________________________________________________

*Del tema drafting millor no parlaré... o si. Jo soc un triatleta el qual trec millors resultats en proves curtes (precisament pel drafting), però si faig una triatló llarg on no està permés agafar roda ni anar en grup a la bici espero que la gent cumpleixi amb el reglament... i si no ho fa, espero que els jutges (pocs i “cobards” – amb tots els respectes) estiguin allà per fer aplicar el reglament.

A mi, personalment el fet que es formin pelotons m’és totalment indiferent, jo no he agafat cap (podria haver-ho fet), he vingut a fer un B per gaudir de la Llarga distància (que no es la meva especialitat) i el seu “esperit” totalment individual. I és el que he fet. I si 3000 corredors m’adelanten fent trampes... pitjor per ells. Aixó si, segur que tindrán una velocitat mitja de bici super “guai”. I aixó ho diu un que no està precisament fort per treure mitjes altes...

**Del tema de la retallada de distància a la natació... doncs que dir... que no ho entenc. Deien que per aigua freda. Però... si estem a l’Abri!!! Que esperaven que l’aigua estigués com al juliol??? A més, sota el meu punt de vista, i un cop havent nedat considero (i molts altres corredors) que l’aigua no estava FREDA. Estava freda però res que el neopré no solucionés.

Transició 1Durant el segment ciclista Ufff!!!! durant la mitja maratóCorrent amb Nico

Fotos: Bea

30

2010-04-12T08:03:00.005+01:00

Ahora que el 2 deja paso al 3 ... me voy a permitir la licencia de citar dos de los poemas que son para mi casi como una declaración de principios:

No te quedes inmóvil
al borde del camino
no congeles el júbilo
no quieras con desgana
no te salves ahora
ni nunca
no te salves
no te llenes de calma

no reserves del mundo
sólo un rincón tranquilo
no dejes caer los párpados
pesados como juicios

no te quedes sin labios
no te duermas sin sueño
no te pienses sin sangre
no te juzgues sin tiempo

pero si
pese a todo
no puedes evitarlo
y congelas el júbilo
y quieres con desgana

y te salvas ahora
y te llenas de calma
y reservas del mundo
sólo un rincón tranquilo
y dejas caer los párpados
pesados como juicios
y te secas sin labios
y te duermes sin sueño
y te piensas sin sangre
y te juzgas sin tiempo
y te quedas inmóvil
al borde del camino
y te salvas
entonces
no te quedes conmigo
Mario Benedetti

Hoy es siempre todavia
Antonio Machado

Carros de Foc a Olesa de Bonesvalls

2010-04-05T17:07:00.006+01:00

Totes les muntanyes que vorejen Olesa de Bonesvalls corrent. 5 hores de correr pujant els cims i passant per alguns dels indrets més característics dels entorns del poble: el Pont de l'Arcada, el Turó de l'Oro, el Coll d'Esteles, Coll de Garró, Plana Ponça, Puig Fitó, Avenc de l'Esquerrà, Puig de la Mola i El Montau.

Mitja Marató Valls

2010-03-29T09:12:00.007+01:00

Nova incursió a la distància. Aquest cop a Valls, a la Mitja Marató de la Calçotada de Valls.

El circuit era a una sola volta de 21 km, amb un perfil ple de pujades i baixades (algunes francament dures), per la qual cosa no hem vaig marcar cap marca, només fer una tirada llarga i acumular més quilómetres. Sabia que rebaixar el temps de Cunit seria impossible ja que el recorregut era molt més dur i lent, si perdia un parell de minuts respecte a la marca de Cunit (1:35:03 h) hem donava per satisfet.

Cosa rara en mi (potser per la “por” del que m’esperava per endavant) vaig sortir regulant!! A la llarga aquesta va ser la clau per poder fer els últims 10 km més ràpits que els primers.

Temps en meta 1:35:13 h. Havent fet només 10 segons més que a Cunit!!

Així que molt content perqué un veu que l’entreno poc a poc va donant resultats.

Heiiiiiiiiii!! Quina bona cara, qualsevol diria que venim de fer Mitja Marató!!

Jofre a l'sprint final.

Porc senglar

2010-03-23T08:56:00.007Z

Pels boscos al voltant d’Olesa és relativament facil trobar-te animals de tota mena. Trobar-te amb un porc senglar, tot i que no el trobes cada día ni molt menys, és un fet força freqüent.

Ahir, hem vaig trobar el més gran que mai havia vist, i d’un pel negre com el carbó. Més ben dit hem va trobar ell a mi. 19:00 hores, a l’inici de la pista de l’Esquerrà, a menys de 100 metres de l’última edificació del poble. La pista forestal que s’inicia en aquell indret està envoltada a l’esquerra per la riera i a la dreta per una vinya elevada dalt d’un bancal. Una emboscada.

Doncs va saltar bancal avall cap a mi cridant i corrent com un boig!!! Hem vaig quedar de pedra perque no m’ho esperava. Com sempre, quedar-se quiet amb una actitud submisa fa que l’animal no et prengui com una amenaça. Quan va marxar, vaig continuar el meu camí cap a l'Avenc de l’Esquerrà... és feia fosc, una lleugera boira cobria el paisatge i començava a ploure. La meva oida només captava sons de moviments de besties i els meus ulls només veien senglars amagats per empaitar-me.

Uff, m’encanta!!!!!!!!

Mitja marató Cunit

2010-03-15T09:57:00.008Z

Debut en la distància. Mai havia fet Mitja marató (exceptuant el B de Banyoles l'any passat). No sabia molt bé, a priori, quin temps esperar fer... però imaginaba que 1:30 h (com a millor temps) i 1:38 h com a pitjor.

El temps final, entremig: 1:35 h, i 49e classificat, així que content!!!! resultant que els segons 10 km força més lents que la primera meitat de la prova, però que hi farem, regular no és lo meu!!!

També es veritat que el perfil no és precisament pla, la pujada de més de 1,5 km en el km 7 i en el km 15, més alguns "toboganets" durant tot el recorregut li donen un toc de duressa extra a la distància.

Vull destacar també el debut en la distància de Jofre, que per ser futbolista de tant en tant li entren rampells atletics i/o duatletics i s'embarca en aventures com aquesta. Felicitats per la marca!!

GoKu acompanyant a Jofre a la seva arribada.
Quina escena tant tendre... ;-)

Nevada

2010-03-12T16:28:00.004Z

Encara a dia d'avui (divendres) sortir a entrenar significa trepitjar neu... correr per la muntanya significa escoltar la neu sota els peus, còrrer per les vinyes nevades... IMPRESIONANT.

Pista d'atletisme

2010-03-03T11:50:00.005Z

Hi ha una dita castellana que diu: " a falta de pan buenas son tortas". I a falta d'una pista d'atletisme amb cara i ulls, un s'ha de buscar la vida per fer series corrent i tenir referències el més exactes possibles.

Aquesta és la meva pista particular. És molt curiós que cada volta fa exactament 400 m (ni un cm més ni menys). A més, a la vorera, els fanals estan estratégicaments col·locats perque coincideixin 4 fanals amb els punt o, 100, 200 i 300 metres.

A més, en aquesta zona (Puig de Vidre) no hi pasen gaires cotxes.

Aixó si, alguna pega havia de tenir la "pista": no es precisament plana!!! hi ha un tram de pujadeta i un altre de baixada, intercalada amb dos trams completament plans... però m'és igual!!!!!

Video d'Igualada

2010-02-24T13:44:00.004Z

Hem veuras al minut 3:43, acabat d'entrar a meta... mentres enfocaven a Bárbara que va ser la 3a noia. (Por cierto, te busqué para saludarte pero no te encontré).

A partir del minut 5:43 el que més m'agrada del video, els més petits/es imitant als papas/mamas!!! Brutal.

Duatló d'Igualada

2010-02-22T09:32:00.008Z

Per anar “recordant” les sensacions de competició a l’hivern vaig fent de tant en tant algún duatló. Aquesta setmana ha tocat el primer de l’any. El primer de carretera. A Igualada.

Una organització perfecte i una participació massiva per ser un duatlóde carretera a mitjans de febrer, potser atrets en part per la presència d’uns quants dels cracks del panorama nacional.

La meva cursa va tenir 3 parts ben diferenciades.

1a. PART- Comença a casa... i es que només sonar el despertador les cervicals hem fan un “catacrack” i hem contracturo la part alta de l’esquena!!!! Potser una mala postura dormint... jo que se. El cas és que encara no he posat els peus a terra que ja les coses no van bé!!!!

Arribo a Igualada, hem poso crema d’escalfament per un tub, escalfo, estiro...

2a. PART- Hem fa una mica de mal però decideixo tirar endavant. Comença el duatló. Començo a còrrer. Al ritme previst... i una mica més. T1 molt ràpida. No tincs molesties a l’esquena ni enlloc, hem trobo perfecte. Dalt de la bici tiro amb força. No paro de pasar a gent. Un grupet es posa a roda meva. Sobre el km 6 Marcos hem pasa, li agafo roda i deixem enrere el grup. Poc abans del gir a Sant Martí de Tous el perdo. Començo la tornada cap a Igualada i continuo passant a gent, ara en companyia de 2 més, amb els quals ens entenem una mica i ens anem rellevant.

Sensacions brutals, per no portar ni 200 km de bici de carretera d’entreno des de l’octubre passat, hem trobo millor que mai sobre les 2 rodes.

3a. PART- Comença el calvari. En l’últim km ens absorbeig un gran grup (unes 20 bicis). Peroò continuo endavant buscant una bona posició de cara a la T2. La línea de “peu a terra” esta a la vista... baixo les mans per descordar les sabatilles de la bici i... “catacrack”!!!! Hem quedo clavat. Literalment doblegat. Una rampa a les abdominals en el gest d’ajupirme per descordar les sabatilles!!!! QUIN MAL!!!! Arribo al box no se com. Penso en deixar-ho, estic super ADOLORIT. No puc posar l’esquena dreta. Estiro. Hem poso del sabatilles de còrrer i sense pensar-ho més deixo de banda tots els “inputs” negatius que tenia al cap: acabo ni que entri arrosegant-me.

I en tot aixó, només en la segona transició, m’han passat més de 30 corredors mínim. I és que entre una cosa i una altra van ser prop de 4 minuts de transició!!!!

En fi. Al final vaig acabar corrent més o menys be. Fins i tot vaig avançar a 5 o 6.

Un cop passat tot, mirant enrrere, crec que hem quedaré amb la part positiva de tot plegat: les BONíSIMES sensacions sobre la bici.

Si trobes les sabatilles taronges fosforito hem trobes a mi!

Sant Hilari Sant Hilari

2010-02-16T08:45:00.005Z

Hemos pasado unos dias en pleno Montseny, en un complejo rural en pleno bosque pero con todas las instalaciones que nos gustan: spa, piscina de 25, gimnasio y un entorno perfecto para entrenar un poquito... y además con un montón de actividades pensadas para los más pequeños, como una granja llena de bichos de corral que ha encantado a la “peque”.

Agua calentita mientras nevaba afuera

Un Oso!!!!! ah no, es un perro... media vuelta igualmente...

Repetiremos seguro. Por cortesia de Vilars rurals que nos han regalado una nueva estancia por haber sido los ganadores del concurso de disfraces gracias a los disfraces de pollo & family y de una coreografia avicola digna de holliwood.

Gallito !!!!!!!!!!

2010-02-15T11:16:00.003Z

De cerca...

2010-02-12T12:11:00.005Z

Todos los que salimos en bici de carretera sabemos del riesgo que esta actividad nos supone. O al menos lo intuimos... porque hasta que no lo ves de cerca y te toca no te das cuenta que a todos nos puede pasar, el riesgo deja de ser una probabilidad para convertirse en real.

Pienso en ello, se me revuelve el cuerpo y un escalofrio me recorre. Y es que cuando a uno le toca de cerca es cuando realmente toma consciencia real del peligro al que nos exponemos al montar en bici.

Me cuesta estos dias quitarme estos pensamientos de la cabeza. Paso en el parking por delante de las bicis, las ruedas y todo el “tinglao” y me las miro de otra manera. Las ganas de rodar no se me van, pero eso si, con un poco más de “respeto” si es que cabe.

Eso que me repiten hasta la saciedad cada vez que salgo a entrenar (y que seguro que a vosotros/as también), os lo quiero decir yo hoy: ir con cuidado!

50x100

2010-02-06T22:18:00.003Z

Despues de 2 semanas de mucho correr, de desenpolvar la bici de carretera y de no nadar... he regresado a la piscina en un entreno peculiar:

50 series de 100 metros, saliendo cada 1:45 (suficiente para ir descansando 15-20 segundos entre serie y serie).

Aconcagua coronado!!!!!

2010-02-01T14:47:00.005Z

Nati ha coronado el Aconcagua!!!!!!!

El pasado dia 30 de enero, ni las bajas temperaturas, ni el fuerte viento, ni la nieve ni las condiciones extremas en la montaña han sido motivo para que abortaran el último intento.

Esperando que regrese para explicarnoslo todo con calma (que las conexiones via satelite no dan para mucho)... pronto alguna foto.

Más info en el web del FAT

Último intento en Aconcagua

2010-01-28T14:11:00.004Z

El mal tiempo no arremete en el Aconcagua.

Nati y el resto de la expedición han intentado ya en dos ocasiones atacar la cumbre pero a lo más que las condiciones extremas les han permitido a sido poder ascender hasta los 6000 metros.

El último intento se llevará a cabo el próximo dia 29.

Nati se encuentra sobradamente preparada para volverlo a intentar. Esperemos que las condiciones climatológicas y la montaña se lo permitan.

Ahora si... ¡¡ a por todas!!

Mas info en las noticias del Fanoia Adventure Team

Aconcagua 2010

2010-01-22T15:17:00.004Z

La compañera de Fanoia Adventure Team, Nati Amabat se encuentra en Plaza de Mulas a 4300 metros de altura, a punto de iniciar el asalto a la cima del Cerro Aconcagua (6.962 m).

Despues de varios dias de climatologia estable, la aclimatación se esta llevando a cabo según lo previsto. Durante los pasados dias han ascendido varias cimas de más de 5.500 metros para lograr una mejor aclimatación de cara al ataque a la cima. La última, hoy mismo: han coronado Cerro Catedral de 5.300 metros.

La temperatura durante el dia es elevada pero durante la noche baja de los -10ºC. Nos comenta Nati, en la última conexión via satélite, que la previsión para las proximas jornadas es de lluvia y nieve y que ya hay montañeros que estan siendo evacuados en helicoptero con sintomas de congelación.

Cuando el tiempo mejore, atacaran sin miramientos la cumbre del Aconcagua, previsiblemente el próximo dia 27 una bandera de FILTER-LAB coronará el techo del Hemisferio Sur (pero si no se consigue no pasa nada, sobretodo regresar para poder explicarnoslo!!)

ANIMOS NATI!!!!!!!

Fanoia Adventure Team WEB

2010-01-21T08:38:00.005Z

Ya tenemos colgada la web de FANOIA ADVENTURE TEAM!!! gracias al espacio cedido por la también nueva y reciente estrenada web de FILTER-LAB: www.fanoia.com

Os invito a echarle un vistazo.

ENJOY WITH US!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Duatló de Muntanya de Vallirana

2010-01-18T11:04:00.004Z

Aquest cop m'ha tocat viure la prova des de l'altre banda de la "barrera". Des del Club ens hem posat mans a l'obra per entre tots fer el Duatló d'enguany tot un éxit.

Molta feina organitzant, preparant, movent, carregant, montant, controlant, marcant circuits, desmuntant... però que entre tots hem fet la mar de be.

Encantat d'haver pogut posar el meu granet de sorra en tot aquest sarau.

Vull destacar la victoria d'Andrés, la victoria de Borràs en la seva categoria i el podi en la clasificació per equips.

Felicitats companys!!

Podeu veure fotos de la jornada al web de la prova.

Sesión de video en la piscina

2009-12-31T14:11:00.003Z

Toda una mañana dedicada a la técnica de natación, gravación de videos incluida, en la piscina.

Espero haver sido de ayuda, aunque sea poca, para alguno de los compañeros que han asistido a esta diferente, técnologica y pedagógíca sesión de natación.

Nos vemos en 2010!!!!

Duatló BTT de Pallejà

2009-12-21T09:21:00.003Z

... o millor dit: el NO duatló!!!

I es que tot i tenir en ment la participació en aquest duatló des de feia setmanes i tot i haver supera't aparentment el MegaRefredat... he tornat a recaure...

Així que ni tan sols he pogut moure'm del llit. En fi, coses que pasen. Mentres els companys de Vallirana feien podium per equips a menys 2º sota cero... jo estava a molts graus positius suant al llit...

Haure'm de fer bondat per curar-se be!!!!

Automotivación acuatica

2009-12-11T10:50:00.002Z

Después de casi 15 dias parado por el dichoso resfriado-griposo, despues del puente retomé los entrenos... como no, en la piscina. Las sensaciones el miercoles fueron bastante desastrosas: no llegaba a las series, me disparaba de pulsaciones, los brazos parecian de plomo y las piernas más...

Así que, ni corto ni perezoso la mañana del viernes he colado en medio del entreno una serie de 800 libres crono en mano. Como las sensaciones en el agua no eran buenas buscaba más que nada un golpe de efecto motivador.

Al final 800 metros todo lo fuerte que mis malas sensaciones me han permitido, pasando a 1:18 largos cada 100.

Efecto motivador conseguido: si no me encuentro bien y nado así ¿hasta donde puedo llegar estando bien? Ya veremos...

Cada uno se motiva como puede

Toquecitos

2009-12-04T08:24:00.004Z

Alguien me explicó una vez que en un Bar de México DF habia un tipo que se paseaba con los bornes de una bateria ofreciendo pequeñas descargas a la concurrencia del local. La gente pagaba por recibir estas descargas y se ve que se lo pasaban en grande recibiendolas y/o viendo a los otros recibirlas. A esto le llaman Toquecitos".

A principios de 1928, el profesor Bordier de la Universidad de Lyon, presentó al mundo científico un curioso aparato con el que aseguraba que podía curar resfriados en cuestión de pocos minutos. La maquinita tenía unos cables eléctricos que se introducían por la nariz del paciente, tras lo que se aplicaba una corriente eléctrica de alta frecuencia. Bordier sostenía que con la pequeña descarga la congestión se aliviaba y que la corriente acababa con todos los gérmenes sin dañar la nariz.

Lejos de querer provar los toquecitos del profesor Bardier, y con mi cuerpo totalmente inhabilitado por el resfriado que arrastro desde hace más de una semana opté irremediablemente por frenar en seco la actividad y dejar de entrenar durante unos dias... más de una semana... Y ya parece que veo la luz al final del tunel (o de las fosas nasales para ser exactos).

Quiza he dado un "estirón"!!!!! como no creo que haya estirado en estatura... a lo mejor el estirón lo he dado en calidad!!!!!!! pronto lo sabré. No se conforma el que no quiere...

V Duatló de Muntanya de Vallirana

2009-11-20T08:40:00.002Z

17 de Gener de 2010

Anota-ho a l'agenda!!!!!!!!!

Fotos de Viladecavalls

2009-11-18T18:48:00.004Z

Foto de familia

Escalfant

Durant el primer segment a peu

Descalç sobre la bici, arrivant a la T2

Les hores previes

Samu està fent un petó a Cabe?? Que fa el Toni amb el platan?? Tot molt sospitós...

Duatló de muntanya de Viladecavalls

2009-11-17T09:43:00.003Z

El passat diumenge, 13 companys de Triatló Vallirana vam participar al Duatló de Muntanya de Viladecavalls d’enguany.

Una prova amb uns segments a peu una mica més llargs de lo habitual per un traçat ple de pujades i baixades, amb algunes rampes realment dures (inclús un tram d’escales només iniciar l’últim segment a peu).

El sector de bici destacà per una llarga pujada inicial (part per asfalt) per una pista cómoda i per una baixada de molts quilometres. A més, part del circuit passava per una triatlera força técnica en algún tram i per un quants quilometres per una riera on baixava aigua i per on es feia realment dificil avançar a ritme ja que les rodes es clavaven a la sorra. Per acabar, un altre tram de pujada pronunciada i una última baixada cap al box.

En general, he acabat content amb el resultat a la muntanya i satisfet per les bones sensacions a la cursa a peu, sobretot al primer segment.

La teoria de la diversión

2009-11-10T15:04:00.002Z

Cómo hacer que la gente suba o baje por las escaleras normales en lugar de usar las escaleras mecánicas

Hacer música es divertido.

Quiza no somos tan vagos como parecemos... sólo hace falta la motivación necesaria para ponernos en marcha.

Marxa del Garraf

2009-11-09T08:43:00.009Z

Estrenem la nova temporada.

Els 21 km de la marxa del Garraf i els seus 1700 metres de desnivell acumulat per la serralada del Garraf han donat el tret de sortida a aquesta nova temporada. Val a dir que m’ho he prés com el que havia de ser per a mi: un entreno de qualitat... aquest cop junt als companys de Fanoia Adventure Team.

A destacar la quantitat de gent coneguda que m’he trobat, els paisatges espectaculars sobre el Garraf amb el mar i el delta del Llobregat de fons i el fort vent que ha bufat ( ratxes de més de 86 km/h segons el Telenoticies).

Avans de la sortida.

Amb Lluis, Joan i David durant les primeres pujades

Toni Mesquida en ple esforç

Nati, amb el mar al fons

New season. New target.

2009-11-04T10:02:00.004Z

Despues de 2 semanas de merecido descanso, volvemos a la carga con energias renovadas y con ganas de mejorar en resultados y sensaciones.

De cara a esta nueva temporada 2009-2010 me fijaré especialmente en los triatlones "B" y en olimpicos... sin un objetivo en una prueba concreta me marco como OBJETIVO (en mayusculas) mejorar la natación y el correr los 10 km de un olimpico por debajo de 4 m/km.

De momento, y como gran novedad en la rutina de entreno de este año, antes de las 7:00 de la mañana ya estoy en el agua nadando con el grupo de chavalines/as del CN Vallirana. De momento me hacen padecer de lo lindo para seguirles en las series. Esto para mi es motivador por doble partida: de entrada porque ya no nado sólo en la piscina a horas intespestivas y segundo porque me obligan a exigirme un extra en el agua para aguantarles las series.

Triatló de Vilanova

2009-10-13T11:55:00.005+01:00

Amb la participació a l'Sprint de Vilanova i la Geltrú poso fí a la temporada de triatló d'enguany.

Amb unes condicions ideals ( aigua calenta-neopré prohibit, mar calmat, bici sense aire i cursa a peu sense calor per un terreny pla) he pogut arribar a meta amb un crono de 1:10 h. 150é clasificat de més de 1000 inscrits.

A l'aigua he tornat a patir més del compte (hauria d'haver sortit molt més endavant) però tot i així he sortit bastant ben situat. Durant la bici i veient la poca ambició de la gent, he hagut de fer casi tots els 20 km tirant d'un grup força nombrós on pocs han sigut capaços de pasar a donar algun relleu. I molt content a la cursa a peu, on he pogut correr als 4 m/km que tenia en ment.

On està Wally?

Sortint de l'aigua

Cap a la Transició 1

Tirant durant el segment ciclista

Corrent a tope

A l'arribada

Gracies a tots els suporters presents (Laura, Laia, Jaume i Anna) pels vostres anims i crits!!! que fan que un trobi un extra d'energia només de sentir-vos!!!

Para verte mejor

2009-10-07T16:01:00.003+01:00

Después de varias semanas entrenando y compitiendo con ellas quisiera mostrar las nuevas gafas.

ADIDAS T-Sight S

Comodas, ligeras y con lentes graduadas, ideales para los “cegatos” como yo que nos gusta darle a los pedales y correr a pie por ahí a toda prisa.

En todos estos años he tenido multitud de gafas graduadas para hacer deporte: algunas verdaderos engendros anti-estéticos, otras enormes lastres cargadas de peso, otras ligeras como una pluma pero poco envolventes para el aire, otras frágiles como un huevo...

Pero por fin, parece que he encontrado algo bastante cercano al equilibrio en la conjunción de prestaciones, comodidad y estética... en unas gafas graduadas deportivas.

289

2009-10-01T08:16:00.006+01:00

289 son els punts asolits pel CLUB TRIATLÓ VALLIRANA durant la lliga de Clubs d'enguany. Aquesta puntuació a situat l'equip com a primer clasificat de la categoria asolint així l'ascens a la 2ª Divisió.

Felicitats a tots els que heu contribuit a aconseguir l'objectiu col-lectiu.

L'any vinent a PRIMERA!!

Imatges de Banyoles

2009-09-30T13:18:00.003+01:00

La sortida

A punt de començar la 2ª volta al llac
Patint durant la 1/2 marató

Altres companys

R. Montoro camí de la T1

L'Alex durant la cursa a peu

Nico a la cabra
Toni Pallarés

Gracies Caro i Alex per les fotos

Triatló "B" de Banyoles

2009-09-28T15:09:00.007+01:00

2200 metres nedant, 80 quilometres de bici sense drafting i 20 quilometres a peu... aixó és un Triatló “B”. La distancia curta de la Llarga distancia...

Després de matinar, arribar a lloc, preparar el material al box i a pocs minuts de la sortida, ja a la vora del llac hem trobo que la cremallera del neopré està trencada!!! Els jutges criden cap a la sortida, i jo amb el neopré a les mans!!! Per sort Eva Fontecha (que està a totes) amablement s’el va quedar (MOLTISIMES gracies de nou!!!)

Així que el 98% de gent va nedar amb neopré mentre que jo vaig ser un dels pocs que ens vam tirar a l’aigua sense ell (realment jo nedo més a gust sense ell, però en una prova de tants metres portar-lo sempre et fa guanyar alguns segons o inclús minuts respecte si no el portesis.

Primera volta a l’aigua força moguda (fins i tot algú hem va fer perdre les ulleres)... sortida de l’aigua i segona volta al llac... ara si, amb millors sensacions. La veritat es que esperava poder sortir de l’aigua més endavant pero hem va costar molt aconseguir un ritme i una cadencia constant. No vaig acabar de nedar comode.

Al circuit de bici no vaig tenir excesius problemes, on vaig rodar durant molts quilometres acoplat sense problemes, patint una mica en alguna pujada, però amb forces i ganes. Hem va pasar gent, es veritat, pero jo vaig poder pasar a molts d’altres que van nedar més rapit que jo.

Ara be, es nota la falta de volum sobre la bici, i a partir del km 60 les lumbars i la ronyonada van començar a patir de valent. Pero el mal d’esquena no hem va fer parar de pedalejar, i els ultims quilometres els vaig fer a pinyó. El temps oficial hem dona una velocitat mitjana de 33.81 km/h .

La cursa a peu, el meu punt més feble, la vaig començar segons lo previst... a un ritme “tranquil” per no patir més del compte i poder afrontar la resta de segment amb garanties de no “morir en l’intent”. La primera volta, de les 3 que vam fer a llac, va ser un castig per les meves cames, a cada pas les cames m’estallaven en mil troços. A la segona (tot i que volia incrementar el ritme) les cames no acabaven de donar resposta i fins i tot vaig tenir algun moment de voler enviar-ho tot a pastar... però vaig tirar de coco per trobar la motivació necesaria per tirar endavant. I la darrera volta, amb una injecció de moral enorme vaig apretar i vaig marcar el millor parcial del meu compte particular.

Al final 4 hores i 52 minuts de patiment constant... però amb una satisfacció enorme de veure com finalitzo el meu primer “B” complint l’objectiu marcat a priori ( baixar de les 5 hores).

De cara a la propera temporada, ja tinc clar un objectiu principal (crec): tornar a Banyoles i millorar aquest temps. I es que sé que està al meu abast: puc nedar molt més ràpit, he de treure una mitja en bici més alta... i correr... bueno, correré com pugui però més ràpit.

D’altra banda, felicitar a la resta de l’equip per les vostres actuacions i donar-vos les gracies pels ànims i el recolzament rebut.

Aprofito també per fer el meu petit homenatge al company de Sant Celoni Xavier Novell, el qual ens ha deixat a causa d'un accident de transit mentres entrenava amb la bici. Avans de la sortida vam fer un emotiu minut de silenci en memoria seva. Hem consta que molts vam correr amb en Maasai al pensament!!!

foto: http://xaviernovell.blogspot.com/

Previa: B de Banyoles

2009-09-21T15:21:00.002+01:00

En Banyoles... SUS VAIS A ENTERÁ !!

Eso es todo

Vilallonga de Ter

2009-09-08T11:22:00.007+01:00

La segona prova del circuit Salomon XM Duathlon Series va tenir lloc a Vilallonga de Ter. Un poble encantador enmig dels Pirineus, al Ripollés.

La prova és la més llarga , pero potser no la més dura, del circuit de duatlons d’alta muntanya. El recorregut constaba d’un primer segment de BTT de 16 km, 12 km a peu coronant dos pics, entre ells el Balandrau (2590 m) previ pas pel refugi de Coma de Vaca, i una última baixada espectacular en BTT fins al punt d’inici, de nou a Vilallonga de Ter.

El perfil

Distancia: 46km (16km BTT + 12km Running + 18km BTT)
Zona de transició: Castell dels Moros (2.127m)
Punt més alt: Balandrau (2.590m)
Desnivell positiu acumulat: 2.200m

Ara be, després de varies hores patint per la muntanya amunt i avall, i quan ja només hem restaba l’ultim segment de bici (estaba ja fent la T2), un jutge hem notifica (i a altres corredors presents al box) que just en aquell moment ens deixen “Fora de cursa”, que tanquen el crono i que baixesim cap a Vilallonga com volguesim perque la cursa la donaven per finalitzada.

La primera reacció és d’incredulitat i la inmediatament posterior de rabia: no he pasat l’últim control de pas només per 2 minuts!!!!

És el primer cop que hem trobo en una situació com aquesta. És més, ni tan sols coneixia que existisin aquest controls de temps, mai havia sigut una cosa que anés amb mi ni molt menys.

I és que aquestes proves d’alta muntanya son una altra cosa.

La veritat és que jo me les prenc també amb una altra mentalitat, i tracto de gaudir al màxim de l’entorn i els paisatges que et proporcionen els indrets d’alçada.

En fi, vaig fer la baixada en bici gaudint-la com un nen, ja sense mirar el crono.

No puc culpar a ningú ni a res de la descalificació: només a mi mateix per no haver pogut anar més ràpit... pero crec, que l’organització i/o els jutges de la fede s’haurien de replantejar els limits de temps de pas, perque no crec que deixar fora de cursa a més de 60 corredors (d’un total de només 200) sigui molt “correcte” (casi un 35% dels corredors descalificats: impresionant!!). I es que l’organització hauria de veure que, en aquestes proves, som els corredors que no disputem el podi el gran gruix, i en definitiva qui dona sentit a les proves.

Veig que a l’acta de la prova, el Sr. Noguera, jutge general fa el mateix plantejament que jo en referencia als temps de tall.

D’altra banda: felicitar a l’Aleix per la seva bona actuació.

Aleix Vila durant els metres finals

Fent turisme a Comprodon

Prohibido bañarse

2009-09-01T11:08:00.006+01:00

En referencia a un comentario de un "anónimo" (manifiestate) en una entrada anterior voy a dar las explicaciones oportunas a la aparente "ilegalidad" de mi acción.

En la señal pone Prohibido Bañarse. En mi defensa alegaré que yo no me estaba bañando: estaba NADANDO, que es diferente.

La señal se refiere a los Bañistas y no a los Nadadores. Así que la prohibición a mi no me afectaba.

Pd.: PV

Sudando la gota gorda

2009-08-31T14:35:00.004+01:00

Chorrear sudor como una pata de jamón viene siendo el pan mio de cada dia. Quitarse una camiseta a veces es misión casi imposible de lo pegada que se queda a la piel. No se como la lavadora no sale corriendo cada vez que me acerco con alguna prenda deportiva...

En cualquier caso, de eso se trata: de entrenar haga frio, llueva o haga calor. Y en verano toca calor.

Abdominals al quadrat

2009-08-27T08:29:00.004+01:00

Després de cada entrenament dedico una estona a estirar i a fer un miqueta de físic.

Ultimament hem costa més fer les abdominals: una coseta que cada dia és més gran i pesa més fa servir el meu cos com a gronxador!!

Natación desde el aire

2009-08-24T10:14:00.012+01:00

Aqui algunas de mis piscinas de verano y las rutas echas:

Cala Mondragó

Cala Romàntica

Cala Mandia

Puerto de Portocristo

Cala Antena

Duatló Sa Coma

2009-08-18T10:36:00.006+01:00

El passat dia 15 es va disputar pels voltants del Castell de Sa Punta de n'Amer el duatló de muntanya de Sa Coma (Mallorca). Un duatló Btt sprint per un espai natural espectacular.

A priori arribava amb unes espectatives d'un resultat millor, però no se si el calor (35º a les 6 de la tarda) o simplement que no era el meu dia va deslluir una mica la meva actuació.

Si un mira la clasificació final pot semblar un bon resultat: 1:07 h y 28é clasificat de la general. Pero la veritat es que no ho va ser del tot. Vaig correr a 4,00 m/km (quan esperava fer-ho al voltant de 3,45) i a la bici no vaig poder aguantar els grups capdavanters perdent el contacte, i després no vaig aconseguir un ritme constant.

En fi, aquestes proves no son la meva especialitat...

Aixó si, m'ho vaig passar en gran gaudint d'un circuit de btt super variat amb pistes rapides, corriols estrets, caminets super virats, dunes de sorra de platja i la pujada al castell.

Castell de Sa Punta de n'Amer

Miquel Angel Nadal (exjugador del Barça) xupant-me roda
UFF quina calor!! arrosegant les cames a l'arribada

Més sa que un gra d'all

2009-08-14T17:35:00.011+01:00

Quatre pincellades des de Mallorca:

L'ubicació de l'hotel, francament espectacular i a més disposo d'unes instalacions esportives de primer nivell (sobretot el que més faig servir: el gimnàs i la sala d'spining).

Punta Reina

He tractat de nedar des de la Cala Romantica a Cala Mandia vorejant la peninsula de l'hotel, pero la mala mar no m'ho ha permes encara (s'ha de sortir a mar oberta)

On si he nedat, i bastant a sigut a:

Cala Romantica

Portocristo Cala Mondragó

Cursa nocturna a Sant Llorenç

A més destacar la cursa que faig fer el pasat dia 11. Una cursa nocturna de a priori 4 km que va resultar ser una "paxanga" de poble on la gent corria pels carrers del poble sense dorsal ni control ni res per un circuit on es feien 4 voltes de 1 kilometre. Just en fer el primer kilometre ja hem vaig trobar la cua de cursa i partir d'aqui ja va ser imposible correr. No se perquè li deien cursa?? La resta de participants eren nens, veranejants en xancles i adolescents migborratxos amb pistoles d'aigua. A més la diversió estava en que des de arreu llençaven aigua als corredors... en fi, encara no hem crec on hem vaig ficar.

El lema de la cursa: més sa que un gra d'all

I més coses... pero la piscina m'esperen les meves dones!!!

Turó de l'Home

2009-08-05T21:56:00.006+01:00

Tiempo de vacaciones... pero no de descanso.

Una de las grandes machadas de estos dias ha sido la realizada por 10 valientes del club: de Vallirana al Turó de l'Home i volver (aunque unos cuantos hemos echo una aproximación para evitarnos los más de 230 km de una etapa así).

El dia ha sido realmente bueno, tanto por el etapón de ciclismo que nos hemos tragado, como por el ambiente y el buen rollo vivido.

Fuente: altimetrias.net

Fa calor!

2009-07-27T09:28:00.009+01:00

Doncs si, per si no us n’heu adonat: fa Calor. Ja fa dies que faig tirades corrent a mitja tarda per la muntanya per anar acostumant el cos a aquestes temperatures... i sembla que poc a poc el cos es va tornant a adaptar a l’exercici amb calor i començo a aconseguir ritmes corrent força alts.

Aixó si, amb la bici ja fa setmanes que evito les hores de més sol. I en arribar... corrents a buscar hidratació i una bona ombra a la gespa de casa!

Seguirem amb la posta a punt, que encara hi ha feina a fer!!!

Barraques de Pedra Seca per Olesa:

Després de suar uns quants km, un somriure a l'ombra:

Entreno social

2009-07-20T10:19:00.004+01:00

El pasado domingo hicimos uno. Así és como llamamos los de Triatló Vallirana a este tipo de entrenos. Se trata de juntarnos el máximo número de miembros del equipo para hacer un entreno “especial” juntos y crear “caliu”.

A primera hora de la mañana unos cuantos valientes nos tirabamos al agua a nadar, incluidas unas cuantas y explosivas series de 200 y de 100 metros a tope, con recuperaciones mínimas y exprimiendonos todo lo posible para no perder los pies los unos de los otros.

Seguidamente, una etapa de 60 km en bici donde nos salió una vertiginosa media de 35 km/h, y de la que acabé exhausto para no perder la rueda de estos cracks que tengo por compañeros.

Para rematar la mañana, se acabó en entreno con una sesión de carrera a pie.

Lo más guapo: el vernos todos vestiditos iguales con los tritrajes nuevos rodando a más de 55 km/h en plano y dando relevos... y no como casi siempre cada uno con su ropa y pareciendo unos replegados mercenarios de la carretera.

Así da gusto!!!!

Cogiendo ritmo

2009-07-13T13:02:00.010+01:00

Un fin de semana bastante cargado de entrenos de cantidad y calidad.

Empecé el sábado bien temprano rodando suave con Jose Luis hasta que nos reunimos en Ordal, según lo acordado, con algunos compañeros de Vallirana.

La idea era rodar alrededor de 3:30 horas. Eso si, fueron continuos ataques al principio (“cuchillada tras cuchillada”), relevos de todo el grupo durante muchos kilometros y un continuo apretar de dientes por mi parte para no perder sus ruedas al final de la salida. Total 120 km.

Con Nico, Toni, Samuel, Nestor y Miguel Angel

Por la tarde, 20 kilometros de BTT por el Garraf con Laura, marcándole un ritmo constante y buscando súbidas que le hicieran sufrir un poquito.

El domingo, al final salí sólo en bici (Ivan Martinez tenia que acompañarme pero su inminente paternidad abortó su entreno). 80 km de rodar continuo y rápido, y subiendo Begues fuerte y adelantando a un montón de gente.

Por cierto, me encontré de nuevo con Fran (no se por qué extraño mecanismo si un dia voy en bici sólo, ese dia me lo encuentro a él) y rodamos un rato juntos.

Por la tarde, 18 km por el Garraf esta vez corriendo con la compañía de mi entrenadora Laura que me acompañó con la BTT i me marcó y controló el ritmo haciendome más llevadero el sufrimiento del entreno.

Con Jose Luis

Vertical Hotel Hesperia Tower

2009-07-05T11:19:00.007+01:00

Este domingo de calor y sol abrasador no he tenido otra cosa mejor que hacer que la Vertical en el rascacielos del Hesperia Tower.

Una carrera totalmente vertical donde se subia desde el nivel de la calle hasta la azotea de este coloso de 27 plantas.

Una experiencia francamente diferente pero muy divertida. 3 minutos y 17 segundos ha sido el tiempo que he tardado en llegar arriba, 13º puesto de la clasificación y muy contento con el resultado, las sensaciones y por el ambiente de "buen rollo" que se respiraba en la prueba.

A destacar el montón de medios de comunicación allí presentes (teles, radios, prensa) movilizados por el punto frikie que tiene la carrera. En la entrevista que me ha echo TVE para el programa "Espanya Directo" (más friki imposible) les he explicado cual era mi expectativa sobre mi resultado... tal como dice el lema de Fanoia Adventure Team: enjoy with us!! (disfruta con nosotros) y ese era mi único objetivo: difrutar de la carrera!!!

A los pies de la torre

Con Raquel, Bárbara y Asun

Duatló d'Ordino

2009-06-30T13:00:00.014+01:00

Objectiu complert!!

Aquest és un duatló d’alta muntanya dur dur dur... i maco maco maco!!! I aquest any no va ser cap excepció. He acabat content, ja que només el fet d’acabar-lo era ja per mi tot un éxit. A més, puc dir que he anat a tope tota l’estona (una FC mitja de 176 pm ho confirma). I a sobre la bellesa dels paisatges m’han fet gaudir doblement (hem pasat torrents d’aigua, hem rodat per prats verds, camins fangosos, pistes, hem corregut pel bosc, per praderes d’alta muntanya, hem trepitjat neu i hem fet cim a casi 3000 m).

Val a dir que el nivell dels participants era espectacular. Van marcar un ritme frenetic ja de bon inici.

En BTT:

Coronant el pic de la Font Blanca:

A destacar també el descens imposible de BTT. Un descens que un especialista en descens calificaria com a DIFICIL, així que imagineu com el puc calificar jo, que no soc precisament un gran baixador!!!

Al final, 4 hores justes per fer tot el recorregut. Pero no és el temps el que més hem preocupa d’aquestes carreres de muntanya, sinó el gaudir d’elles!!!

Un detallet de la duresa de la prova i com acaba un:

Previa: Salomon XM Duathlon Series ORDINO (Andorra)

2009-06-22T13:06:00.008+01:00

Pic de la Font Blanca (2903 m)

El pròxim dissabte 27 de juny, m'espera el primer gran objectiu de la temporada: el duatló d'alta muntanya d'Ordino, primera prova del circuit de duatlons d'alta muntanya Salomon XM Duathlon Series by Buff.

L'any pasat vaig arribar a Ordino amb moltes ganes pero amb un estat de forma mediocre. Al poc de començar a correr vaig haver d'abandonar (el segon cop que he deixat una prova a mitjes) a causa del "pajaron" més gran que mai he patit (potser per mal d'alçada??)

En qualsevol cas, tinc una espina clavada amb aquesta prova i la veig d'una manera especial. L'espero casi amb impaciència i amb moltes ganes de torna-li la clatellada que ella hem va donar l'any pasat. Penso pujar aquella muntanya amb tota la rabia que pugui tenir dins!!!!

El perfil de la prova és sencillament BRUTAL:

Pels que no el conexeu, aquest duatló consta de:

* 14 km de BTT (inici a 1200 m d'alçada)
* T1 a Pont de Castellar (1850 m d'alçada)
* 8.5 km sky running coronant el Pic de la Font Blanca (2903 m)
* T2 de nou a Pont de Castellar
* 14 km de descens BTT fins a Ordino.

Els millors entrenos

2009-06-21T19:43:00.008+01:00

Després de tota una setmana de "minivacances" durant la qual he aprofitat per entrenar i per gaudir de les meves dones, aquesta tarda de diumenge he sortit a rodar per les pistes del Garraf amb la BTT amb la millor grupeta del món:

II Duatló de muntanya de Martorell “El Diable”

2009-06-09T13:14:00.011+01:00

El pasat diumenge, a les 10 del mati i sota un sol radiant, va donar inici aquest a priori “facil” duatló de muntanya... però la realitat va ser una altra. La veritat es que el circuit de BTT va ser força dur i técnic en algun tram cosa que va fer que el segment de bici fos molt, però que molt lent.

El primer segment de cursa a peu el vaig fer molt rapid: 5 km en 18 minuts 10 segons... i junt amb una T1 força ràpida vaig poder agafar la bici ben situat entre els 40 primers.

Durant els 4 primers km de ciclisme (acoplat a la BTT i amb un ritme francament bo) vaig poder pasar a molts corredors fins a situar-me a l’inici dels trams més durs entre els 25 primers.

En aquest moments, la pista deixa de ser pista i es converteix en corriols i caminets estrets bastant técnics amb pujades força complicades i molt lentes (s’havia d’anar en fila de a u). En aquest tram vaig enllaçar amb el company Toni Montero, amb el qual vaig rodar molts quilometres.

Pasa’t Castellbí de Ronsanes, en una pujadeta no gaire dificil, encara no se com, vaig anar per terra, amb la mala sort de caure a sobre del junior Pablo Lopez (del CN Rubí). A mi no hem va pasar res excepte alguna astilleta clavada a les mans i cuatre esgarrapades amb uns esbarcers, i a ell tampoc (de nou, disculpa company!!!).

Acabada la pujada, començà un tram de baixada molt ràpida per una pista amb un terra gens compacte i ple de pedra i terra solta. Toni Montero continuava amb mi, fins que vaig tornar a caure!!!!! deixant la direcció de la bici totalment descentrada.

Després de 1 hora 25 minuts sobre la bici, vaig arrivar a la T2 havent perdut unes quantes posicions a la baixada ja que després de 2 caigudes, la direcció torçada i veure alguns corredors retirats per poblemes técnics i/o caigudes la precaució es va apoderar de mi, tot i haver de sacrificar al crono final alguns minutets.

T2 una mica desastrosa: casi hem poso a correr amb el casc posat, per un circuit maco on vam creuar 2 cops el riu per sobre del màgic Pont del Diable.

Temps final 1:53 h, 37é clasificat i molt content del resultat final i les sensacions, sobretot a la cursa a peu.

Amb Jofre, just abans del seu debut:

Amb Toni Montero, a l'arribada:

Ah!!! I per rematar el dia “diable” al vespre “Highware to Hell”: espectacular concert d’AC/DC

previa: Duatló de Martorell

2009-06-03T13:13:00.005+01:00

El próxim diumenge, com a part de la preparació de cara a la primera prova del circuit XM Duatlhon Series a Ordino (Andorra), pendré part al II Duatló de muntanya de Martorell. Una prova totalment desconeguda per mi, tant pel traçat com pel nivell de la mateixa. És un Duatló de muntanya amb les distancies 5 km a peu + 22 km BTT + 2.5 km a peu.

Serà merament una presa de contacte amb la BTT i la cursa a peu per muntanya, sense cap més aspiració que la d’agafar un mica de “xispa” de cara a les proves d’alta muntanya.

Així que la previsió sobre el mateix és tota una incognita i el resultat serà sorpresa!!

La guineu

2009-06-02T13:29:00.005+01:00

Fer esport, ja de per si, és un mitjà de satisfació en si mateix. Més quan ho fas, com en el meu cas, a Olesa de Bonesvalls envoltat de natura, lluny de l’entorn poc sa i agradable de les ciutats o les arees metropolitanes.

Una d’aquelles coses que, personalment, m’omplen és quan corrent pel bosc, la muntanya o pel mig d’un camp de vinyes hem trobo amb criatures animals de qualsevol mena: perdius que s’enlairen, esquirols que salten sobre teu d’arbre en arbre, conills que corren a amagar-se, serps que has de saltar per no trepitjar, porcs senglars que se’t creuen cridant i protegint als 2, 3 o 4 gorrins petits que porten darrera...

Una de les criatures més dificils de trobar de dia és la guineu. Doncs bé, casi podria dir que tinc una amiga guineu!!!! Mai no m’havia trobat cap mentres entrenava. Però farà cosa d’un mes vaig arribar a casa emocionat perqué mentres corria al vespre una guineu va surtir d’entre els matolls, s’em va posar al devant i va correr amb mi pel mig de la pista forestal durant aproximadament 150 metres.

Al parell de setmanes, al mateix lloc i mateixa hora, vaig tornar a veure-la. Aquell dia no va venir amb mi, simplement va correr a refugiar-se cap al bosc.

Fa pocs dies la vaig tornar a trobar al mateix lloc. Aquest cop no es va espantar. Jo la vaig veure mentres corria i ella és va quedar al marge del camí mirant-me. Només li va faltar aplaudir i cridar-me “vinga, vinga, que vas molt be!!!!!”

Espero que aixó sigui l’inici d’una llarga, maca i animal amistat.

Crec que si la torno a veure li posaré nom!!!

Triatló de Gavà

2009-05-25T11:48:00.004+01:00

TRIATLÓ SPRINT GAVÀ

Un dia grisot que va acabar amb un sol radiant.

Feia temps que no notava aquells nervis abans d'una prova, i és que aquesta tenia alguna cosa especial: feia masa temps que no feia cap triatló.

L'objectiu (pasar-ho be i gaudir de la prova) és va aconseguir amb escreix... fins i tot aconseguint un temps força digne i un crono acorde al meu estat actual.

Bonisimes sensacions a l'aigua, MOLT bones a la bici i regulars corrent. El marge de millora encara és molt gran, així que espero poder donar una mica de guerra en un futur no gaire llunyà.

A l'aigua vaig patir una mica per trobar la millor linia i tot i aixi van ser 11 minuts que hem situaven entre els 50 primers.

La bici va ser un pur tramit, rapidament vam formar un grupet i vam anar donant caça a gent, pero el grup va acabar sent masa gran i la poca ambició d'aquest va fer que no poguesim enllaçar el grup precedent.

El correr... buf!!! es nota que falta molt per entrenar... vaig trigar a agafar ritme, les cames van començar a respondre a partir del km 3,5 quant ja estava tot el peix venut, tot i així la ultima volta vaig recuperar alguna posició.

Però aixó no ha fet més que començar!!!

Tot Torna

2009-05-21T13:47:00.004+01:00

Familiars i amics,

Moltes coses han pasat en aquest temps... el mon gira i jo amb ell. Jo no soc persona d'estar parada, i durant aquest incís (esportivament parlant) no he fet pas cap excepció: traveses de natació, curses d'orientació, BTT, curses d'alta muntanya...

El ritme d'entreno va baixar molt, el meu pes va tenir una evolució inversament proporcional a aquest... però un dia un decideix tornar a agafar una rutina, tornar a fixar-se un objectiu, un torna a agafar ritme, un torna a posar-li ganes, un torna a treure temps d'on no n'hi ha... i després de molts mesos de pasar fred, calor, suar, mullar-se, nedar, correr, pujar, baixar, patir, gaudir... un decideix que es hora de treure el neopré de l'armari, vestir la bici i posar gomes noves a les sabatilles...

El crono està a cero. I a la arribada no pararà, només marcarà: LAP1

Disabte 23 de maig de 2009, reDebut al triatló de Gavà.

Que la força ens acompanyi!!!!!!