Aquest és un duatló d’alta muntanya dur dur dur... i maco maco maco!!! I aquest any no va ser cap excepció. He acabat content, ja que només el fet d’acabar-lo era ja per mi tot un éxit. A més, puc dir que he anat a tope tota l’estona (una FC mitja de 176 pm ho confirma). I a sobre la bellesa dels paisatges m’han fet gaudir doblement (hem pasat torrents d’aigua, hem rodat per prats verds, camins fangosos, pistes, hem corregut pel bosc, per praderes d’alta muntanya, hem trepitjat neu i hem fet cim a casi 3000 m).
Val a dir que el nivell dels participants era espectacular. Van marcar un ritme frenetic ja de bon inici.
Coronant el pic de la Font Blanca:
A destacar també el descens imposible de BTT. Un descens que un especialista en descens calificaria com a DIFICIL, així que imagineu com el puc calificar jo, que no soc precisament un gran baixador!!!
Un detallet de la duresa de la prova i com acaba un:
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada