dimecres, de maig 01, 2013

LTBCN - LONG TRAIL BARCELONA

Sense cap mena de dubtes LTBCN 2013 suposarà un abans i uns després en la meva vida esportiva. Després de més de 5 mesos d'entrenaments orientats en exclusiva a arribar al dia 27 d'abril en un pic de forma, no només ho he aconseguit sinó que diria més, he arribat en el millor pic de forma de la meva vida. He preparat des de sempre diversos objectius esportius tant en la meva etapa de nadador com en la  de triatleta... i ara en aquesta etapa com a corredor per muntanya, jo que mai he sigut un bon corredor, resulta que hem sorprenc a mi mateix aconseguint aquest excel·lent resultat.

Abans de res, vull donar les gràcies a Laura, la meva dona, la meva companya d'aventures i també la millor de les entrenadores. Ella m'ha motivat i m'ha portat el dia a dia del meu planing per aconseguir aquest extraordinari pic. I no només això, sinó que durant la LTBCN, a estat present en els meus pensaments durant cada una de les centenars de gambades que vaig fer... així com a Laia i Marcel, els meus petitons, que van fer-me el millor dels amulets, un "buff" estampat per ells i que va acompanyar-me al meu coll tota l'estona.

Coneixia perfectament els camins de la cursa. Sabia exactament què beuria i què menjaria, com i quan. Sabia quina roba faria servir en qualsevol dels supòsits metereologics possibles... tenia absolutament tot controlat... però tot i així ja des del dijous abans el neguit hem rondinava la panxa.

15 dies abans vaig córrer el Trail de 17K de La Ràpita i vaig volar aconseguint pujar al podi (cosa que no feia des de feia anys) i la setmana prèvia a la LTBCN no vaig fer absolutament res. Volia arribar descansat.

Sembla que plourà hem diuen dies abans. Demà plou segur, hem diuen la nit abans. I efectivament m'adormo plovent i m'aixeco plovent. La meva cunyada Neus hem porta a Sitges en cotxe. Deixo roba per després de la cursa a la zona d'arribada. El company Lluis Quemada, que també correrà la Long, m'apropa a recollir el xip, i un cop tinc tot preparat marxo acompanyat de Dani Liginfer cap a la sortida. Falten 30 minuts per sortir. Passem el control de material. Trobo a Xènia i ens situem aprop de les primeres línies. Saludo als companys i coneguts que vaig trobant i ens anem desitjant sort els uns als altres. Encara no hem començat i ja vaig xop per la pluja. Intercambiem els últims comentaris amb Dani i al lio. Per megafonia sona AC/DC "autopista cap a l'infern"...


Donan la sortida i començo a córrer. Se amb seguretat que es produiran taps de corredors aviat perquè coneixia el circuit a la perfecció. Al passar pel primer quilòmetre hem trobo amb Xènia (que fa la Marató) i li dic que no afluixi, hem de passar els corriols estrets el més davant possible o perdrem molt de temps.

Hem sorprèn molt com alguns corredors hem cridan: "eh!!! no esquitxis!!!".   Que no esquitxi??!!?? que m'estan dient?? plou, hi ha aigua, estem a la muntanya!!! jo ni cas, a lo meu.

Sota la intensa pluja junt a Xènia


Arriba el crític quilòmetre 3 i el passem sense cap cua. Arriba el critic estret corriol poc abans de l'avituallament del km10 i tot i haver de fer una miqueta de cua no perdo gaire temps, 3 minutets com a molt.
Punt de control i avituallament on no paro i tan sols agafo un plàtan.

A partir d'aquest moment el camí es fa més ample i junt al fet que els corredors que fan la Speed Trail (la cursa curta de 21K) es desvien, el pas es fa comode i començo a còrrer amb tranquilitat i comoditat. Xènia continua amb mi i ens marquem un ritme fortet però agradable.
I amb el ritme alegre que portem de seguida arribem a Vallgrassa. Comença lo bo. A partir d'aquí conec el camí a la perfecció. I comencem un dels trams més tècnics per la riera de codols i pedres. Avancem bastants corredors en aquest punt, jo no he de buscar marques i, la resta, que no son tontos i veuen en mi un guia perfecte que els hi permet no haver de buscar marques es van posant a cua meva. A més, sembla que deixa de ploure.

Però no, la pluja torna. Primera pujadeta forta on aprofito per menjar i beure una miqueta. La pujo caminant ràpid ja que no vull cremar-me tan aviat. I arribats al Pla de Querol, punt de control i paradeta per agafar alguna cosa per menjar. Tasto la beguda isotónica i no m'agrada, així que un gotet de cola i a còrrer.

Segona pujada xula del dia: la Morella. Aquest cop si que pujo corrent i arribats a aquest punt dic adéu a Xènia que es desvia ja que ella corre la Marató Trail. Porto ja dues hores corrent. Ara toca baixar cap a Gavà per una pista fàcil i ràpida. Cosa que faig completament sol. Arribats a aquestes alçades ja pocs corredors hem trobaré pel camí. Ara plou molt!!! estic xop i tinc molt de fred. Els dits de les mans els tinc blavosos i les mans blanques i pansides.

Emoció als ulls

Ara toca pujar les Romanes cap a Begues. I Zas!!! rampes a les cames!!! no pot ser!!! si encara no porto  ni 30km !!!! no puc córrer. Tinc les cames glaçades. Tinc molt de fred i la musculatura de les cames hem tiva per tot arreu. Intento córrer sense tirar de bessons i hem donen rampes als quàdriceps; intento córrer sense tirar de quàdriceps i hem donen rampes als isquios... hem desespero no puc correr. Camino. Hem pasen 2 corredors que hem donen ànims. El camí de les Romanes és un riu. Tinc cada cop més fred i la sensació que en qualsevol moment les cames se'm quedaran parades.
Un company està tirat al terra, tremolant, tapat amb la manta tèrmica esperant acompanyat d'una noia. Necessites alguna cosa? t'ajudo? hem diu la noia que no hem preocupi que venen a rescatar-lo aviat.

I sense pena ni gloria arribo a la Clota. "Vinga Raül, tens Begues a res" hem dic. Uns nois de la Creu Roja es creuen al meu camí amb una llitera de salvament al coll corrent cap al nano d'abans. Desitjo que no li pasi res.

Així que arribo a Begues!!! Per fi!!! son les 13:49 h . Truco a Laura. Li dic que estic bé (tot i que no ho estava), que menjaré alguna cosa i que en una horeta més o menys m'esperi a Olesa que ja vinc. Ella hem diu "Amor!! que vas molt bé, el seguiment de cursa OnLine diu que vas el 15é. Va continua així!!!! t'esperem a Olesa"  i això hem reposa de tot el meu patiment. La meva ment es refà del patiment de les Romanes a l'instant. La seva veu i les seves paraules hem fan crèixer. Li dic: "busca'm reflex o crema de massatge i me la dones quan pasi per Olesa, porto les cames congelades. Vaig cap allà!!!!".

I bet aquí que un voluntari m'escolta i hem diu "tenim massatgista aquí, passa". Passo a un local on els amics de Podobio hem fan un massatge espectacular a les cames, fort i contundent que hem deixa com a nou mentres aprofito la paradeta per menjar i beure tot estirat a la camilla. Els hi dono mil gracies i, 15 minuts més tard, retorno al meu camí. He perdut alguna posició però no hem preocupa.

Pujar el Montau és cosa fàcil per mi, estic a casa. Les cames funcionen, estar un quart d'hora parat ha sigut un encert. Començo una nova cursa. Arribo dalt del Montau i toca baixar per la pista de les torres que va formar part de la Marxa de les Bonesvalls 2012. I baixant arriba per darrera meu un noi que m'avança. Als pocs metres li crido: "eiiiiiii cap a l'esquerra!!!" el noi marxava pel camí equivocat. Continua davant meu i el tinc a vista. Al cap de l'estona crido una altra vegada "eeeeeeh pa la derecha!!!!" al final s'espera i hem diu "Tu conoces el camino muy bien, me quedo contigo". I así  conocí a Martín, un murciano muy simpatico que me hizo el camino más llevadero, y yo a él.

Deixa de ploure i arribo a Olesa!!!!! Ole!!! Gines i Toni Liginfer son la primera visió que tinc al poble (gracies pels ànims!!!!) Hem diuen que el bucle del Turó de l'Oró no es fa, que l'han tret. Passo tot el Raval i els companys s'estranyen de veure'm tan d'hora. "Ja està aquí Raül!!!!" i corren al meu costat animant-me i fent-me fotos. Veig l'avituallament. Veig a Laura i Laia esperant-me i cridant-me ànims. SUBIDON!!!!

 Jordi, David i Santi corrent i donant-me ànims al meu pas per Olesa


 Quina gambada!!!



"Gallina de Piel"

Molt bé Raül, vas el 16é o 17é. Aguanta. Laura hem posa esprai recuperador muscular a les cames. Hem dona mitjons secs i unes altres sabatilles. No hem canvio ni de samarreta ni de malles (el pitjor error del dia) però si de jaqueta. Tots els companys de BonesvallsTrail que estan fent de voluntaris hem donen un cop de mà en tot el que poden (gracies a tots!!!!). Menjo una miqueta i prenc una mica de cola més i al lio.

 Esprai recuperador muscular, un petit miracle que va portar-me Laura.

Mitjons secs. Recolzat per Roser i Xavi

Sabatilles seques

Canvi de jaqueta

I després d'un super petó... a seguir corrent


Abans de marxar d'Olesa arriba l'amic Troncha i es sorpren de veure'm per davant seu. Hem dona ànims i jo a ell. I continuo. Ara toca pujar fins a Crestabosc a la Serra de les Mentides. Conec molt bé el camí i no vull cremar-me en aquesta pujada així que no forço. Casi en arribar dalt hem passa Troncha i 2 corredors més. Un és un "pirata" que està acompanyant un altre corredor. Així que si no han errat comptant hem situo ara mateix el 19 o 20. Martín, arriba al meu costat prop del pont de la carretera a Can Mitjans. Jo vaig una mica toca i tinc alguna rampa a les cames. M'ofereix un paracetamol. Li accepto la meitat (jo mai prenc coses químiques, o almenys les evito al màxim). Al poc temps li dic que no m'esperi que tiri ell. Aprofito el meu ritme baix per treure'm la jaqueta.

De sobte, escolto passes darrera meu. Ve un corredor com una bala!!! i hem passa. No tracto ni tan sols d'intentar seguir-lo una mica. Li desitjo sort i jo a lo meu. El mig paracetamol comença a fer efecte a les meves cames just abans de començar la pujada cap a Santa Susana. A l'estona les cames tornan a funcionar i apreto a córrer amunt. Als minuts avanço a un corredor que no havia vist en tota la cursa el qual se'l veia força tocat, i ja pujant cap a la pista de l'Avenc de l'Esquerrà, camí de Can Grau, veig de nou a l'amic Martín. Apreto encara més a la pujada i l'enxampo dalt. Hem demana aigua i li dono.

Arribant a Can Grau

Ja es veu Can Grau a peus del Puig de la Mola. Passo la capelleta de la verge i de sobte escolto: "Vinga Paaaaaaaaaaaaapa" i un crit de "Rauuuuuuuuuuuul" enorme. Uau!!!! quina emoció!!!!! les meves dones estan esperant-me a l'avituallament de Can Grau. El "SUBIDON" d'energia és brutal. Bec una mica i tot i que les reserves d'aigua de la motxilla estan sota mínims no omplo. Agafo alguna cosa de menjar i surto pitant dient-los que s'espavilin en arribar a Sitges, queden 10 km i penso arribar en menys d'una hora.

Amb Martín. Sense temps a perdre

Corro com una bala tot resseguint el GR-5. Martin es queda enrrera. Arribo a l'últim cim i veig el terra com si un exercit hagues passat per allà i dedueixo que ha passat per allà la gent de la Speed i del Marató. Pujo com un llamp. No porto pulsòmetre però vaig a tope. A l'estona ja veig Sitges i ni jo hem crec que hagi arribat fins aquí així de sencer. Avanço a 3 o 4 corredors que encara no han acabat els 42 km de la Marató i jo ja vaig camí de completar 72...

Arribo a l'asfalt de Sitges. El GPS marca ja més 71km i apreto com un boig fent l'últim quilòmetre per sota de 4 minuts. Veig els arcs. Hem fan fer un petit zigazaga amb un descens d'escales inclosos i... linia de meta. Veig a Laura i Laia!!!!!!! la petita salta la tanca i corre cap a mi. Volem entrar junts. Laura hem crida!!!!! impressionant moment. Últims 10 metres. Veig a l'escenari on està el pòdium com li estan donant a Xènia en aquell precís moment el seu trofeu per haver acabat 3a a la Marató.

Laia i jo entrem emocionats l'arc d'arribada 8 hores i 45 minuts després d'haver sortit. Laura s'abraça a mí tot i estar brut i suat ("uauuuuuuuuu!!!!!!"). Per mi, tot un moment màgic.

 Arribada amb la meva petitona


Moltisims companys, amics, coneguts i menys coneguts comencem a felicitar-me i a alegrar-se de que jo hagués arribat tan d'hora. És brutal!!!!!




He fet centenars de competicions de mil tipus diferents. Però les emocions que he sentit en aquesta LTBCN son indescriptibles. Les tindré marcades dins meu per sempre. Vaig passar moments de gran patiment físic a causa del fred i dels dolors musculars; moments de pura vitalitat corrent a tope; moments on, sol enmig del Garraf, mullat i tremolant, m'he posat a plorar mentres corria; moments d'extasis total només per acariciar uns romanis a la vora del camí; moments de gran alegria en veure a la meva dona i la meva filla voltant per aquestes muntanyes i donant-me tot el suport anímic i material que necessitava; moments de sentir-me únic i especial fent el que més m'agrada...

Així que, si que m'ha fet molta ilusió quedar el 23é de no sé quants, ser el 14é de la meva categoria, fer un temps enorme de 8:45 hores en recorrer aquesta distància i aquest desnivell... però el que més m'ha agradat de tot plegat a sigut el fet de saber que tot i la duresa del camí, tot i les dificultats que semblaven insalvables, jo solet, enmig de la immensitat les he superat totes... sabent que les persones que més estimo estaven allà pendents de mi i al meu costat.

I bé, no vull deixar aquesta llarga crònica sense oblidar-me de les persones que m'han ajudat en aquest camí. Sobretot a tu Laura, que sempre estàs al meu costat. A Pilar pels massatges i els consells alimentaris. A Dani per acompanyar-me durant molt i molt quilòmetres d'entrenaments. A la resta de Bonesvalls Trail pels ànims i el suport. A Xènia per fer-me de "llebre" durant els 20 primers quilometres. A Núria pel seu somriure a l'arribada. A Antonia per regalar-me isotonics "màgics". A Marcel Girona pels consells de com preparar una ultra. A Martín, Troncha, Fernando (que va guanyar la LTBCN) i a la resta d'amics, companys i coneguts que abans, durant i després de la cursa m'heu mostrat els vostres anims i admiració.

Ara m'ha picat el "gusanillo" de la llarga distància a la muntanya...??? crec que si!!!!!!


Amb la Mega Crack, Núria Picas



Per cert, han sigut moltes les crítiques negatives que he escoltat i llegit aquests dies respecte l'organització. Algunes de les crítiques les comparteixo en tant que van cometre errors en coses que amb una mica de previsió s'haguesin pogut evitar (l'entrega de xips; bosses i sortida en llocs diferents i allunyats; sortides diferenciades per evitar cues; etc). Però deixeu-me dir que no tot va ser tan negatiu. Jo vaig viure la LTBCN d'una altra manera menys catastrofista. Els avituallaments eren simplement genials, hi havia de tot; a Begues el servei de massatgistes hem va salvar la cursa; i hem consta, ja que molts dels companys de club eren els voluntaris a Olesa que l'organització va respondre molt bé en els nombrosos casos que van requerir assistència i trasllat en vehicles a causa de retirades incloent el repartiment de nombroses mantes térmiques als corredors. En fí, que l'organització també va fer coses molt ben fetes. No tot és tan negatiu com s'intueix a la xarxa. Jo ho vaig viure així.









divendres, de gener 18, 2013

Cinc Cims

Després de tot un mes de desembre de poc entreno per la lesió muscular a la cama esquerra, el passat 13 vaig tornar a penjar-me un pitrall i a trepitjar fang.

La cursa CINC CIMS a Corbera va ser la cursa escollida. Una cursa de 1300 de desnivell positiu i 26,5 km amb 5 cims de més de 500 metres i amb l'afegit de tota una nit anterior plovent.

D'inici esperava trobar-me millor per apretar més. Com que vaig notar al km 5 que no era el meu dia, vaig canviar el xip i vaig còrrer més tranquil, gaudint al màxim de la muntanya i de l'esforç... intentant no forçar la cama i reservant per properes curses.

Al final, 2h 40min per completar els 26km trail running.



















diumenge, de desembre 09, 2012

Road to LTBCN

Doncs mira per on torno a recordar-me de l'oblidat blog. Després d'uns temps sense escriure per aquí, hi torno amb una nova aventura, aquest cop amb mires a la LTBCN, una cursa de 75 km, a la qual  hi pendre part el proper abril.

En els darrers  temps no he deixat de entrenar i de correr. He deixat el triatló de costat (aquesta és una altra història) i m'ha donat per la muntanya. Pel Trail. Cada cop més llarg, cada cop més dur. I com que el cos i els resultats acompanyen m'hi  vaig engrescant més i més.

Així doncs, ja amb l'ull posat en LTBCN, els entrenos llargs van caient. El darrer: Olesa de Bonesvalls, Jafra, Palau Novella, Begues, cim del Montau, Olesa. Casi 37 km de trail, fred i natura en estat pur.


 Al poble abandonat de Jafra

Al Palau Novella. Després de pasar per l'Estupa.

A Begues, ja amb menys roba. Però casi sota cero...

Dalt dels 658 metres del Montau. 
La història del bloc de formigó on estem aseguts no seré jo qui la expliqui. Si les pedres parlesin...



diumenge, de desembre 19, 2010

VI Duatló de Muntanya de Vallirana

El próxim 23 de gener esteu tots convidats a participar al VI Duatló de Muntanya de Vallirana.


dimarts, de desembre 14, 2010

Mitja marató de l'Espirall

Primera cursa de la temporada: Mitja Marató de l'Espirall, a Vilafranca del Penedés. Una mitja plantejada com si d'un entreno de qualitat es tractés i com a primer test per calibrar com inicio l'any esportiu.

Al final contentísim amb el temps aconseguit: 1h 34m, record personal en la distància, tot i no ser una mitja amb un perfil plà. La de l'Espirall és una mitja marató dureta per la seva continua i llarga pujada, més de la meitat de la cursa.



diumenge, d’octubre 24, 2010

Octubre, mes de descans

No és que tingui el blog abandonat: és que octubre està sent un mes de descans esportivament parlant. Poc volum i poquísima intensitat. Regenaració total, física i psicológica.

Però aixó no vol dir que m'estigui a casa fent el gos: alguna sortideta corrent i en bici vaig fent, però tranquilament... i la resta del temps que avans era d'entrenament ara la dedico a jugar a frontó, a caminar per la muntanya i a collir rovellons!!!!!!


Cursa solidaria: Ruta de Vins i Caves

Matí de bicí i rovellons!!





dilluns, de setembre 27, 2010

Triatlo Salou



Hem sembla que amb aquet triatló sprint a Salou finiquito la temporada de triatló d'enguany. El mes de setembre - esportivament parlant- esta sent nefast per mi: i és que ahir vaig punxar anant en bici, a menys de 4 quilometres de la 2a transició.

Vaig nedar francament bé ( crec que la natació amb millors sensacions de tota la temporada) ràpit i comode. Transició molt ràpida. Bici amb molt bones sensacions, pasant a força gent... fins que la roda devantera va fer "PSsssssssssssssssssssss". Així que vaig haver de tornar al box amb la roda punxada.

Ja no tenia res a fer, ni temps, ni referencies ni res... però tot i així vaig fer la T2 amb mooooooooooolts minuts de retard i hem vaig posar a correr. I hem vaig marcar una cursa a peu "digne", ni bé ni malament, en 21 minutets pasant a molta gent (es clar, vaig fer la T2 amb la gent que normalment acaba sobre 20-30 minuts després que jo...).

En fi, que aquest setembre hem presentava a tope física i mentalment amb moltes ganes de menjar-me el món i m'he menjat els mocs...

Ara, hem toca descansar i començaré a planificar el 2011.


dilluns, de setembre 20, 2010

Triatló Tossa de Mar


El triatló de Tossa d'enguany no es va celebrar com a tal. La prova va consistir en un segment de natació seguit d'una cursa a peu de 10km.

Les fortes plujes del dia i la nit anterior van deixar la carretera de baixada de l'Alt de Sant Grau intransitable a causa de la bruticia de pins i per esllevisades de terra i pedres. La imposibilitat de tornar a deixar la carretera ciclable amb seguretat, junt amb la negativa de federació i mossos d'esquadra d'autoritzar alguna de les alternatives proposades per fer un segment ciclista alternatiu van fer que el segment de bici fos anulat completament.

Molta gent va marxar sense pendre la sortida. Però la majoria, tot i que una mica decebuts, vam pendre part en aquesta peculiar i retallada prova alternativa, amb la intenció de fer un bon entrenament en bona i multitudinaria companyia.

Vaig nedar lo millor que vaig poder i vaig correr de menys a més. L'aigua era bruta i marró xocolata propi de la riuada. El correr entretingut i força planer. Molta, molta gent al carrer cridant i animant!

Diumenge al matí la sortida en bici obligada no va faltar!!!!!! el triatletes a la carretera tampoc, sembla que la gent a Tossa tenia "mono" de bici. I és que molts, com jo, teniem especials ganes de triatló a Tossa precisament per la duressa del segment ciclista.






dijous, de setembre 16, 2010

Time out

Mentres nedo, pedalejo o corro sempre m'acompanya, ja sigui en veu alta o en silenci, alguna canço (res de radios ni mp3eses, tot està al meu cap). No estic segur si la cançó s'adapta al ritme del meu esforç o és l'esforç qui s'adapta a la música del moment, però la veritat és que mentres faig esport la música sempre està en mi.

La canço pot anar des de qualsevol dels meus referents músicals més clàssics (rock del 60 - 70) a peces més actuals, arribant fins i tot a temes com "La gallina turuleca" jejeje (influències diaries que te un).

Si escolteu emisores tipus 40Principals no cal que li dongueu al play.

Hiromi Uehara. Felling i técnica per flipar (i a més es maca la noia!!!). I David Fiuczynski que "se sale" amb el fretless!!!!!!



dilluns, de setembre 06, 2010

Triatló de Catalunya


Tot i arribar en el meu (teoricament) millor moment de la temporada, tot i estar hipermotivat, tot i la il·lusió amb que hi arribava per deixar la pell en aquest triatló... hem vaig endur la "clatejada" de l'any... i si que m'hi vaig la pell i l'energia, però sense entrar a meta. Sense ni tan sols, casi correr res a peu.

M'explico: començo a nedar amb forces. Moltes forces. Vaig bé, comode, ràpid, a molt bon ritme. Però de cop, passat l'equador del segment de natació m'entra un "flato" terrible als dos 2 costats. Afluixo el ritme, si tiro fort de braços el mal hem paralitza tot el cos. Així doncs, amb un flato com mai i amb un dolor abdominal terrible surto de l'aigua com puc i amb molt de retard sobre el temps que preveia fer.

No passa res, encara falta molta cursa. Tinc 40 km de bici per davant i el 10.000 corrent. Tinc temps de recuperar.

Faig la transició força ràpida. De seguida pujo a la bici i començo a passar a gent. A les primeres rampes el company d'equip Cabe s'uneix a mi i seguim adelantant posicions sobre la bici. Anem ràpit, pujo totes les rampes bé, sense problemes. Molt bones sensacions, hem trobo bé. Ja he oblidat lo malament que he nedat i tiro amb MOLTES GANES. Dono relleus a Cabe i junts anem remuntant posicions.

Però... sobre el km 20, durant les rampes previes a l'avituallament les cames diuen basta. Hem quedo sense forces. No responen. Començo a perdre temps. Hem passa un grup, hem quedo a roda i pateixo i pateixo per no perdre'l. Però el perdo a la mínima pujada. Arriba el Port i pfffffffffiiiiuuuuuuu hem desinflo. Hem passa tothom.

Arribo a boxes molt desinflat, però amb l'intenció d'acabar. He vingut per córrer i acabar!!!! deixo la bici ràpid i començo a córrer. Passo el 1er quilometre com puc, però abans d'arribar al 2on se m'emboira la vista, hem marejo, no puc aixecar les cames. No hem queda un gram de forces. No puc correr, ni tan sols caminar en linea recta. Casi caic a terra. Ho deixo estar.

No he vingut a retirar-me, però molt menys a que hem dongui un "xungo". Així, que paro i torno a boxes caminant com puc. Després d'espantar una mica als amics, companys i coneguts que m'anaven reconeixent en la meva agonia, després de l'ajuda de Bea, i després de beure, beure, beure i menjar, menjar i menjar, després de passar pel WC i després d'una bona dutxa la cosa va canviar una mica.

Ja estic bé. Al dia següent ja estava bé, fins i tot vaig entrenar una mica nedant al mar.

Jo ja he tret les meves conclusions de tot plegat. La planificació de les 24/48 h previes a un triatló on la sortida era a les 3:30h de la tarda no va ser la correcta i hem vaig buidar.

La propera crónica serà diferent si o si!!!!!!!!!

Concentrat. Camí de la sortida
Sortint de l'aigua

Camí cap a la 1a transicióSobre la bici
Començant la cursa a peu. Quina mala cara que faig!!
Impresionant BOX