2200 metres nedant, 80 quilometres de bici sense drafting i 20 quilometres a peu... aixó és un Triatló “B”. La distancia curta de la Llarga distancia...
Després de matinar, arribar a lloc, preparar el material al box i a pocs minuts de la sortida, ja a la vora del llac hem trobo que la cremallera del neopré està trencada!!! Els jutges criden cap a la sortida, i jo amb el neopré a les mans!!! Per sort Eva Fontecha (que està a totes) amablement s’el va quedar (MOLTISIMES gracies de nou!!!)
Així que el 98% de gent va nedar amb neopré mentre que jo vaig ser un dels pocs que ens vam tirar a l’aigua sense ell (realment jo nedo més a gust sense ell, però en una prova de tants metres portar-lo sempre et fa guanyar alguns segons o inclús minuts respecte si no el portesis.
Primera volta a l’aigua força moguda (fins i tot algú hem va fer perdre les ulleres)... sortida de l’aigua i segona volta al llac... ara si, amb millors sensacions. La veritat es que esperava poder sortir de l’aigua més endavant pero hem va costar molt aconseguir un ritme i una cadencia constant. No vaig acabar de nedar comode.
Al circuit de bici no vaig tenir excesius problemes, on vaig rodar durant molts quilometres acoplat sense problemes, patint una mica en alguna pujada, però amb forces i ganes. Hem va pasar gent, es veritat, pero jo vaig poder pasar a molts d’altres que van nedar més rapit que jo.
Ara be, es nota la falta de volum sobre la bici, i a partir del km 60 les lumbars i la ronyonada van començar a patir de valent. Pero el mal d’esquena no hem va fer parar de pedalejar, i els ultims quilometres els vaig fer a pinyó. El temps oficial hem dona una velocitat mitjana de 33.81 km/h .
La cursa a peu, el meu punt més feble, la vaig començar segons lo previst... a un ritme “tranquil” per no patir més del compte i poder afrontar la resta de segment amb garanties de no “morir en l’intent”. La primera volta, de les 3 que vam fer a llac, va ser un castig per les meves cames, a cada pas les cames m’estallaven en mil troços. A la segona (tot i que volia incrementar el ritme) les cames no acabaven de donar resposta i fins i tot vaig tenir algun moment de voler enviar-ho tot a pastar... però vaig tirar de coco per trobar la motivació necesaria per tirar endavant. I la darrera volta, amb una injecció de moral enorme vaig apretar i vaig marcar el millor parcial del meu compte particular.
Al final 4 hores i 52 minuts de patiment constant... però amb una satisfacció enorme de veure com finalitzo el meu primer “B” complint l’objectiu marcat a priori ( baixar de les 5 hores).
De cara a la propera temporada, ja tinc clar un objectiu principal (crec): tornar a Banyoles i millorar aquest temps. I es que sé que està al meu abast: puc nedar molt més ràpit, he de treure una mitja en bici més alta... i correr... bueno, correré com pugui però més ràpit.
D’altra banda, felicitar a la resta de l’equip per les vostres actuacions i donar-vos les gracies pels ànims i el recolzament rebut.
Aprofito també per fer el meu petit homenatge al company de Sant Celoni Xavier Novell, el qual ens ha deixat a causa d'un accident de transit mentres entrenava amb la bici. Avans de la sortida vam fer un emotiu minut de silenci en memoria seva. Hem consta que molts vam correr amb en Maasai al pensament!!!
2 comentaris:
Hola Raul y enhorabuena! Pero recuerda que tu debut en esta distancia lo tuviste en Tremp el 28 de juliol del 2001. :-))
Lástima que no nos vieramos ayer, yo como Banyoles lo tengo muy visto preferí hacer el nuevo Half-Ironman "Triathlon Mediterraneen" de Port Bacarès (cerca de Perpinya)y aunque fue durillo me fue bastante bien.
Saludos a la familia.
Recuerdo mi debut en la distancia, jajaja, me perdí corriendo y al final lo dejé!!
Por eso digo que "finalitzo el meu primer “B”", no que "hago mi primer B".
Casi que no hace falta que te felicite por acabar un B, para ti es un paseo ;-)) pero Felicidades!!!!
Publica un comentari a l'entrada