dimarts, de setembre 08, 2009

Vilallonga de Ter

La segona prova del circuit Salomon XM Duathlon Series va tenir lloc a Vilallonga de Ter. Un poble encantador enmig dels Pirineus, al Ripollés.

La prova és la més llarga , pero potser no la més dura, del circuit de duatlons d’alta muntanya. El recorregut constaba d’un primer segment de BTT de 16 km, 12 km a peu coronant dos pics, entre ells el Balandrau (2590 m) previ pas pel refugi de Coma de Vaca, i una última baixada espectacular en BTT fins al punt d’inici, de nou a Vilallonga de Ter.


El perfil

Distancia: 46km (16km BTT + 12km Running + 18km BTT)
Zona de transició: Castell dels Moros (2.127m)
Punt més alt: Balan
drau (2.590m)
Desnivell positiu acumulat: 2.200m


Ara be, després de varies hores patint per la muntanya amunt i avall, i quan ja només hem restaba l’ultim segment de bici (estaba ja fent la T2), un jutge hem notifica (i a altres corredors presents al box) que just en aquell moment ens deixen “Fora de cursa”, que tanquen el crono i que baixesim cap a Vilallonga com volguesim perque la cursa la donaven per finalitzada.

La primera reacció és d’incredulitat i la inmediatament posterior de rabia: no he pasat l’últim control de pas només per 2 minuts!!!!

És el primer cop que hem trobo en una situació com aquesta. És més, ni tan sols coneixia que existisin aquest controls de temps, mai havia sigut una cosa que anés amb mi ni molt menys.

I és que aquestes proves d’alta muntanya son una altra cosa.

La veritat és que jo me les prenc també amb una altra mentalitat, i tracto de gaudir al màxim de l’entorn i els paisatges que et proporcionen els indrets d’alçada.

En fi, vaig fer la baixada en bici gaudint-la com un nen, ja sense mirar el crono.

No puc culpar a ningú ni a res de la descalificació: només a mi mateix per no haver pogut anar més ràpit... pero crec, que l’organització i/o els jutges de la fede s’haurien de replantejar els limits de temps de pas, perque no crec que deixar fora de cursa a més de 60 corredors (d’un total de només 200) sigui molt “correcte” (casi un 35% dels corredors descalificats: impresionant!!). I es que l’organització hauria de veure que, en aquestes proves, som els corredors que no disputem el podi el gran gruix, i en definitiva qui dona sentit a les proves.

Veig que a l’acta de la prova, el Sr. Noguera, jutge general fa el mateix plantejament que jo en referencia als temps de tall.

D’altra banda: felicitar a l’Aleix per la seva bona actuació.

Aleix Vila durant els metres finals

Fent turisme a Comprodon



2 comentaris:

Anònim ha dit...

Doncs si, quina mala ostia.
Abans de començar la prova no sabieu el temps de tall? No es molt normal això.
Pero bueno ara toca descansar i a per la proxima, ens veiem divendres.

Salut
Samu

Raul Llamazares ha dit...

El temps de tall comunicat (tot i que no ho he vist escrit enlloc) era de 3 hores 45 minuts, pero al cim del Balandrau.

Jo vaig pasar pel cim, amb 6 minuts de marge. Pero en arribar a la T2, ens trobem amb el percal.

Després de pensar en el tema, m'adono que al cim del Balandrau hi havia una presa de crono, pero no pas cap jutge... així que no se com volien fer el control de pas sense cap jutge al control de pas...

Per aixó, i aixó son suposicions meves, el van posar més endavant en el temps i l'espai (es a dir, a la T2 i a 4h).