Pels boscos al voltant d’Olesa és relativament facil trobar-te animals de tota mena. Trobar-te amb un porc senglar, tot i que no el trobes cada día ni molt menys, és un fet força freqüent.
Ahir, hem vaig trobar el més gran que mai havia vist, i d’un pel negre com el carbó. Més ben dit hem va trobar ell a mi. 19:00 hores, a l’inici de la pista de l’Esquerrà, a menys de 100 metres de l’última edificació del poble. La pista forestal que s’inicia en aquell indret està envoltada a l’esquerra per la riera i a la dreta per una vinya elevada dalt d’un bancal. Una emboscada.
Doncs va saltar bancal avall cap a mi cridant i corrent com un boig!!! Hem vaig quedar de pedra perque no m’ho esperava. Com sempre, quedar-se quiet amb una actitud submisa fa que l’animal no et prengui com una amenaça. Quan va marxar, vaig continuar el meu camí cap a l'Avenc de l’Esquerrà... és feia fosc, una lleugera boira cobria el paisatge i començava a ploure. La meva oida només captava sons de moviments de besties i els meus ulls només veien senglars amagats per empaitar-me.
2 comentaris:
Caram Raul!!! amb el que els hi costa als caçadors d'aquí a Olesa trobar-los..jejjejjejejej i tu tels trobes cada tres per quatre.
Santi
No serà perque jo no porto una colla de gossos i una escopeta a la ma?
I me'l trobo només de molt tant en tant...
Publica un comentari a l'entrada