dilluns, de maig 24, 2010

Triatló de Gavà

Triatló distància Olímpica (1.5 swim + 40 bike + 10 run) a Gavà... precedit d'una setmana francament dolenta marcada per dies d'una febre altísima que hem va deixar K.O. havent de pendre antibiotics...

Amb el dubte de si podria correr, arribat el moment vaig decidir pendre la sortida: hem trobava més o menys bé i la inscripció estava feta. A més, correr a Gavà és com correr a casa (quantes hores hauré passat jo entrenant a Gavà Mar i la Sentiu!!!!)

Avans del parón portava acumulats bastants dies de bons entrenos, gracies en gran mesura al fet d'anar a la feina en bici i de les series en pujada... tot i que amb poquisims metres a l'aigua.

Del triatló en si tincs sentiments contradictoris. La natació la vaig fer sense "pena ni gloria" al meu ritme habitual...

Ara bé, sobre la bici va ser un altre cantar: VAIG VOLAR!!!! jo no sé si realment he notat el fet de triplicar el volum i intensitat de bici d'aquestes setmanes, no sé si el fet d'estrenar bici, que hem conec la carretera com ningú o si simplement era el meu dia sobre les dues rodes... però vaig marcar el meu millor parcial de bici que he fet mai. Hem vaig fer un fart d'atrapar gent, donar un pal i deixar-lo enrere i saltar de grup en grup varios cops.

Primers metres sobre la bici
...però tant esforç ho vaig pagar car. Molt car. Als últims 5 quilometres més o menys vaig començar a tenir unes rampes impresionants al bessó esquerre... fins al punt de treure el peu del pedal per estirar en marxa. Vaig afluixar doncs, per intentar recuperar les cames una mica muscularment avans de començar a correr.

I corrent, doncs a patir i a patir. La cama esquerra hem donava sintomes de patir rampes en qualsevol moment. Però jo anava regulant i regulant intentant anar el més ràpit possible. Als habituallaments agafava 2 ampolles d'aigua: una per beure una mica i la resta per tirar-la per sobre el cap i refrescar-me una mica.
Als últims 3 quilometres vaig coincidir amb David Belvis que just començava els seus primers quilometres corrent i vam anar junts fins casi el meu final... moment en el qual Toni Lago arriva fins al meu costat per entrar junts a meta, ell acabant la distància sprint i jo la olimpica. Elias va entrar també just darrere meu acabant la distància sprint.

Temps final: 2:29 h

Graciès a tots els que arreu hem cridaveu VINGA RAUUUUUUUUUUL!!!!! a molts ni us veia la cara ni us reconeixia inmers en el meu esforç però que sapigueu que us escoltava i aixó hem donava ales a continuar i continuar!!!!!!!!


Ja amb el peu fora les sabatilles, prepara't per la T2
Les cames ja casi no responen!!! i hem falten 5 km!!!
Amb Elias a l'arribada
Amb Toni Lago



1 comentaris:

jonnyb197 ha dit...

Enhorabona!! Bon triatló i és important patir.
Un salut