Tot i el poc entrenament acumulat de l'últim mes i després del patiment al B m'ha sortit una cursa força interesant. A l'aigua, on les onades han fet acte de presència moderadament durant el segment, he patit una miqueta (és que no acabo de trobar-me comode nedant, hem costa agafar el meu ritme...). A la bici no he pogut enllaçar amb la gent que ha sortit amb mi de l'aigua a causa d'una nefasta transició on, ja sobre la bici, no sé com m'ha pogut costar tant posar els peus dintre les sabatilles... i la cursa a peu de menys a més i sprintant als darrers metres.
A veure si el dia a dia hem permet tornar a agafar una rutina d'entrenament una mica més seriosa, perque posibilitats de millora encara queden força i ganes més!!
Treient-me el neopré a la sortida de l'aigua
Una de les tantes rotondes a la carretera al voltant de l'aeroport
Foto: Xavier P.
Sprint final!!!!!
Fotos: Bea
1 comentaris:
Crack!!!
¿Qué tal? Acabo de ver tu entrada en mi blog...es que como nadie nunca me dice nada (me da la sensación que no me lee nadie, jejeje) a veces se me pasa mirar bien. Aún no pillo el wordpress en algunos sentidos.
Debo decir que sí que había hecho un triatlón antes...julio del 2009 sprint de Barcelona...pero sí, nunca había hecho tal distancia. Y lo conseguí hacer...y para mí lo que más me hizo sentir bien fue acabarlo sin parar de correr y acabar entero y poder recuperarme rápido.
Te he estado leyendo...y oye muy bien también en Banyoles eh! y en El Prat pues eramos tantos que no nos pudimos ver pero puede ser que coincidieramos en bici y ni nos empanamos! jejeje.
Me alegro que vaya todo bien!!!
Alez
Publica un comentari a l'entrada