Últim triatló abans de les vacances d'estiu. Un triatló Sprint (750m swim, 20km bike, 5km run) en un marc espectacular sota les torres besones de la Vila Olímpica a Barcelona. Un triatló multitudinari on han pres la sortida aprop de 2000 triatletes, dividits en 5 tandes. A mi, com es habitual, m'ha tocat sortir en la primera sortida.
La veritat és que les sensacions pre-cursa no eren les idonees. Al poble estem de festa major i tot i que jo no hem deixo caure gaire a les festes durant la nit, la música i el "garigai" habitual de festa major no deixa dormir gaire.
Així doncs, nit previa a la cursa amb poquetes, poquetes, hores dormides. A més, una sensació de pesadesa a l'estomac m'acompanyava ja des d'avans d'anar a dormir... i aixó que no havia menjar res fora de lo normal i habitual.
I per acabar de rematar la previa a la cursa, hem trobo que just avans de dirigir-me cap a boxes es trenca la corretxa del casc de la bici!!!! Així que començo a rumiar maneres d'arreglar-ho i ho aconsegueixo gracies a l'ús d'uns quants imperdibles estratégicaments colocats al casc... és el que podriem anomenar "McGiver-Bricomania".
Hem toca sortir en la primera tanda. Es dona la sortida i pateixo una mica durant els primers metres a causa de la masificació de nedadors. Arribo a la primera boia i encaro el primer i únic gir. De seguida veig que no vaig be. No llisco. No avanço. M'obro a la dreta per anar recte i no seguir la resta de gent. Continuo sense bones sensacions. Porto ja la meitat, sembla que començo a agafar ritme... i l'agafo quant deuen quedar escasament 300 o 400 metres. He nedat FATAL.
M'ho prenc amb filosofia. A la transició no penso en el mal que hem fan els peus en correr descalç sobre un terra que sembla una catifa de faquirs... (una moqueta no hagues estat de més). La transició es moooooooolt llarga, calculo que casi 2 minuts de camí...
I agafo la bici... avui no esperaré que m'agafi cap grup. Hem trobo fort en bici i seré jo qui agafaré a gent que ha nedat més ràpit. I així ho faig. Durant el primer km paso a molta gent, alguns m'agafen roda i altres no. Al km 3 veig que porto una vintena de "xupopteros" a roda. No m'ho penso, baixo un pinyó, hem poso dempeus i apreto "a mort". Hem vaig sol i volo a més de 40 km/h solet. Agafo un grupet que hem precedia... no m'ho penso... no els agafo roda, els avanço i continuo a tope. Toni Lago esta per aqui... i l'animo a agafar-me roda. Algú s'he m'ha enganxat al darrera però també algú s'ofereix a donar algun relleu. BE!!!! entre 3 colaborem una mica i tiro i tiro a tope... i enllacem un altre grup... A partir d'aqui canvio l'estrategia, ja no hem val la pena tirar a tope jo sol... porto almenys 35 o 40 bicis a roda. Així que deixo que continuin la feina els altres. Aixó si, els dono relleus quan toca i tracto de rodar en posicions aventatjoses de cara als girs i les corbes, tractant també de resguardar-me de l'aire que bufa del mar.
A l'última volta el ja nombrós grup es troba amb les primeres noies que just comencen el seu sector de bici. I pasa el que a ningú li agrada... CAIGUDA... veig una noia del Prat que va per terra... altres corredors/es que l'esquiven de miracle però també altres bicis que li pasen per sobre... després hem vaig adonar que era Judit Corachán.
I bé, arriba el moment decisiu. A la segona transició s'arriba en una "batalla" per aconseguir una bona posició i baixar-se amb una miqueta d'avantatge. Peu fora de la sabatilla, cama per sobre la tija, peu a terra i torne'm a haver de trepitjar "l'infernal" terra dels boxes. Transició que faig rapidíssim i surto a correr per devant de casi tots els companys d'aventura ciclista.
I el correr... doncs millor que altres curses però encara noto que es l'assignatura pendent: 21 minutets per fer els 5 km.
Temps final 1:08 h .
Al final hem quedo amb el meu parcial de bici, que ha estat el 46é (de casi 2000 triatletes). I de l'idea que he nedat FATAL i que el correr va pel bon camí, al setembre corro per sota de 4 m/km si o si.
La veritat és que les sensacions pre-cursa no eren les idonees. Al poble estem de festa major i tot i que jo no hem deixo caure gaire a les festes durant la nit, la música i el "garigai" habitual de festa major no deixa dormir gaire.
Així doncs, nit previa a la cursa amb poquetes, poquetes, hores dormides. A més, una sensació de pesadesa a l'estomac m'acompanyava ja des d'avans d'anar a dormir... i aixó que no havia menjar res fora de lo normal i habitual.
I per acabar de rematar la previa a la cursa, hem trobo que just avans de dirigir-me cap a boxes es trenca la corretxa del casc de la bici!!!! Així que començo a rumiar maneres d'arreglar-ho i ho aconsegueixo gracies a l'ús d'uns quants imperdibles estratégicaments colocats al casc... és el que podriem anomenar "McGiver-Bricomania".
Hem toca sortir en la primera tanda. Es dona la sortida i pateixo una mica durant els primers metres a causa de la masificació de nedadors. Arribo a la primera boia i encaro el primer i únic gir. De seguida veig que no vaig be. No llisco. No avanço. M'obro a la dreta per anar recte i no seguir la resta de gent. Continuo sense bones sensacions. Porto ja la meitat, sembla que començo a agafar ritme... i l'agafo quant deuen quedar escasament 300 o 400 metres. He nedat FATAL.
M'ho prenc amb filosofia. A la transició no penso en el mal que hem fan els peus en correr descalç sobre un terra que sembla una catifa de faquirs... (una moqueta no hagues estat de més). La transició es moooooooolt llarga, calculo que casi 2 minuts de camí...
I agafo la bici... avui no esperaré que m'agafi cap grup. Hem trobo fort en bici i seré jo qui agafaré a gent que ha nedat més ràpit. I així ho faig. Durant el primer km paso a molta gent, alguns m'agafen roda i altres no. Al km 3 veig que porto una vintena de "xupopteros" a roda. No m'ho penso, baixo un pinyó, hem poso dempeus i apreto "a mort". Hem vaig sol i volo a més de 40 km/h solet. Agafo un grupet que hem precedia... no m'ho penso... no els agafo roda, els avanço i continuo a tope. Toni Lago esta per aqui... i l'animo a agafar-me roda. Algú s'he m'ha enganxat al darrera però també algú s'ofereix a donar algun relleu. BE!!!! entre 3 colaborem una mica i tiro i tiro a tope... i enllacem un altre grup... A partir d'aqui canvio l'estrategia, ja no hem val la pena tirar a tope jo sol... porto almenys 35 o 40 bicis a roda. Així que deixo que continuin la feina els altres. Aixó si, els dono relleus quan toca i tracto de rodar en posicions aventatjoses de cara als girs i les corbes, tractant també de resguardar-me de l'aire que bufa del mar.
A l'última volta el ja nombrós grup es troba amb les primeres noies que just comencen el seu sector de bici. I pasa el que a ningú li agrada... CAIGUDA... veig una noia del Prat que va per terra... altres corredors/es que l'esquiven de miracle però també altres bicis que li pasen per sobre... després hem vaig adonar que era Judit Corachán.
I bé, arriba el moment decisiu. A la segona transició s'arriba en una "batalla" per aconseguir una bona posició i baixar-se amb una miqueta d'avantatge. Peu fora de la sabatilla, cama per sobre la tija, peu a terra i torne'm a haver de trepitjar "l'infernal" terra dels boxes. Transició que faig rapidíssim i surto a correr per devant de casi tots els companys d'aventura ciclista.
I el correr... doncs millor que altres curses però encara noto que es l'assignatura pendent: 21 minutets per fer els 5 km.
Temps final 1:08 h .
Al final hem quedo amb el meu parcial de bici, que ha estat el 46é (de casi 2000 triatletes). I de l'idea que he nedat FATAL i que el correr va pel bon camí, al setembre corro per sota de 4 m/km si o si.
1 comentaris:
HOLA RAUL!
SOM L'ANNA I EL JAUME.
ENCARA QUE LA NATACIO NO T'HAGI ANAT GAIRE BE, LA BICI I CORRER T'HA ANAT MILLOR.
T'HAS CURRAT MOLT L'ESCRIT.
FINS AVIAT
Publica un comentari a l'entrada