Tot i arribar en el meu (teoricament) millor moment de la temporada, tot i estar hipermotivat, tot i la il·lusió amb que hi arribava per deixar la pell en aquest triatló... hem vaig endur la "clatejada" de l'any... i si que m'hi vaig la pell i l'energia, però sense entrar a meta. Sense ni tan sols, casi correr res a peu.
M'explico: començo a nedar amb forces. Moltes forces. Vaig bé, comode, ràpid, a molt bon ritme. Però de cop, passat l'equador del segment de natació m'entra un "flato" terrible als dos 2 costats. Afluixo el ritme, si tiro fort de braços el mal hem paralitza tot el cos. Així doncs, amb un flato com mai i amb un dolor abdominal terrible surto de l'aigua com puc i amb molt de retard sobre el temps que preveia fer.
No passa res, encara falta molta cursa. Tinc 40 km de bici per davant i el 10.000 corrent. Tinc temps de recuperar.
Faig la transició força ràpida. De seguida pujo a la bici i començo a passar a gent. A les primeres rampes el company d'equip Cabe s'uneix a mi i seguim adelantant posicions sobre la bici. Anem ràpit, pujo totes les rampes bé, sense problemes. Molt bones sensacions, hem trobo bé. Ja he oblidat lo malament que he nedat i tiro amb MOLTES GANES. Dono relleus a Cabe i junts anem remuntant posicions.
Però... sobre el km 20, durant les rampes previes a l'avituallament les cames diuen basta. Hem quedo sense forces. No responen. Començo a perdre temps. Hem passa un grup, hem quedo a roda i pateixo i pateixo per no perdre'l. Però el perdo a la mínima pujada. Arriba el Port i pfffffffffiiiiuuuuuuu hem desinflo. Hem passa tothom.
Arribo a boxes molt desinflat, però amb l'intenció d'acabar. He vingut per córrer i acabar!!!! deixo la bici ràpid i començo a córrer. Passo el 1er quilometre com puc, però abans d'arribar al 2on se m'emboira la vista, hem marejo, no puc aixecar les cames. No hem queda un gram de forces. No puc correr, ni tan sols caminar en linea recta. Casi caic a terra. Ho deixo estar.
No he vingut a retirar-me, però molt menys a que hem dongui un "xungo". Així, que paro i torno a boxes caminant com puc. Després d'espantar una mica als amics, companys i coneguts que m'anaven reconeixent en la meva agonia, després de l'ajuda de Bea, i després de beure, beure, beure i menjar, menjar i menjar, després de passar pel WC i després d'una bona dutxa la cosa va canviar una mica.
Ja estic bé. Al dia següent ja estava bé, fins i tot vaig entrenar una mica nedant al mar.
Jo ja he tret les meves conclusions de tot plegat. La planificació de les 24/48 h previes a un triatló on la sortida era a les 3:30h de la tarda no va ser la correcta i hem vaig buidar.
La propera crónica serà diferent si o si!!!!!!!!!
Sortint de l'aigua
Començant la cursa a peu. Quina mala cara que faig!!
Impresionant BOX
M'explico: començo a nedar amb forces. Moltes forces. Vaig bé, comode, ràpid, a molt bon ritme. Però de cop, passat l'equador del segment de natació m'entra un "flato" terrible als dos 2 costats. Afluixo el ritme, si tiro fort de braços el mal hem paralitza tot el cos. Així doncs, amb un flato com mai i amb un dolor abdominal terrible surto de l'aigua com puc i amb molt de retard sobre el temps que preveia fer.
No passa res, encara falta molta cursa. Tinc 40 km de bici per davant i el 10.000 corrent. Tinc temps de recuperar.
Faig la transició força ràpida. De seguida pujo a la bici i començo a passar a gent. A les primeres rampes el company d'equip Cabe s'uneix a mi i seguim adelantant posicions sobre la bici. Anem ràpit, pujo totes les rampes bé, sense problemes. Molt bones sensacions, hem trobo bé. Ja he oblidat lo malament que he nedat i tiro amb MOLTES GANES. Dono relleus a Cabe i junts anem remuntant posicions.
Però... sobre el km 20, durant les rampes previes a l'avituallament les cames diuen basta. Hem quedo sense forces. No responen. Començo a perdre temps. Hem passa un grup, hem quedo a roda i pateixo i pateixo per no perdre'l. Però el perdo a la mínima pujada. Arriba el Port i pfffffffffiiiiuuuuuuu hem desinflo. Hem passa tothom.
Arribo a boxes molt desinflat, però amb l'intenció d'acabar. He vingut per córrer i acabar!!!! deixo la bici ràpid i començo a córrer. Passo el 1er quilometre com puc, però abans d'arribar al 2on se m'emboira la vista, hem marejo, no puc aixecar les cames. No hem queda un gram de forces. No puc correr, ni tan sols caminar en linea recta. Casi caic a terra. Ho deixo estar.
No he vingut a retirar-me, però molt menys a que hem dongui un "xungo". Així, que paro i torno a boxes caminant com puc. Després d'espantar una mica als amics, companys i coneguts que m'anaven reconeixent en la meva agonia, després de l'ajuda de Bea, i després de beure, beure, beure i menjar, menjar i menjar, després de passar pel WC i després d'una bona dutxa la cosa va canviar una mica.
Ja estic bé. Al dia següent ja estava bé, fins i tot vaig entrenar una mica nedant al mar.
Jo ja he tret les meves conclusions de tot plegat. La planificació de les 24/48 h previes a un triatló on la sortida era a les 3:30h de la tarda no va ser la correcta i hem vaig buidar.
La propera crónica serà diferent si o si!!!!!!!!!
Concentrat. Camí de la sortida
Sortint de l'aigua
Camí cap a la 1a transició
Sobre la bici
Sobre la bici
Començant la cursa a peu. Quina mala cara que faig!!
Impresionant BOX
1 comentaris:
ÀNIMS nanu!!! una retirada a temps és una victòria diuen i més si t'hi va la salut. La propera sortirà millor de ben segur! Saludus des de Tarragona!!!
Publica un comentari a l'entrada